Per la vall de Kathmandú!

DCIM101GOPRO

Per la vall de Kathmandú hi ha varies ciutats, pobles o centres d’interès molt interessants per visitar, es poden fer visites d’un sol dia, o d’un parell per poder-ho gaudir tranquil·lament. Nosaltres hem visitat els següents llocs, però n’hi ha molt més d’interessants.

Patan o Lalitpur:

Situada al sud de Kathmandú, Patan és una ciutat de visita obligada per a qualsevol turista, la seva Durbar Square és impressionant i els seus carrers amb les diferents stupes, santuaris i llocs d’oració també; et deixa bocabadat! Entre Patan i el centre de Katmandú hi ha una mitja hora amb micro-bus depenent del transit i la “parada” està situada al costat del Nepal Turism Board, al carrer Durbar Marg; si no ets dels primers a l’entrar al micro millor esperat al següent, o et toca anar de peu i com una llauna de sardines.

Actualment no es diferencia entre Kathmandú i Patan ja que són dues ciutats que estan enganxades, només separades pel riu Baghmati que les delimita i un cartell que posa Welcome Lalitpur. Els nepalis prefereixen dir-li Lalitpur que vol dir ciutat preciosa, però s’utilitzen els dos noms.

El micro-bus et deixa aprop de la parada kumaripati agnishal, molt aprop de Patan Hospital, el bitllet costa 20rs però sempre intenten cobrar un suplement al turista, i a partir d’aquí és bonic fer-ho caminat. Amb l’ajuda d’un mapa, i google maps anem descobrint les diferents stupes, carrerons, botiguetes, llocs per menjar tot buscant Patan Durbar Square! Que és on hi ha els palaus on vivien els reis del regne, on ara hi ha un museu i una plaça preciosa, plena de construccions hinduistes i algunes budistes de grans dimensions. El preu per entrar al recinte, 2500rs per persona! Però ens colem està clar, No estem d’acord amb aquests preus, entenem que el turista pugui pagar un suplement però no que es mantinguin només dels turistes, i entrem al recinte per un carrer adjacent. Al museu no hi hem pogut entrar ja que estava vigilat, però donem una volta per la plaça i ja ens quedem impressionats.

Seguim caminant pel centre, entre gossos, bicicletes, cotxes i moltes motos, per carrers sense asfaltar i amb bigues de fusta aguantant les parets dels edificis del davant; corre corre que no caigui ara!! S’aguanta tot una mica amb pinces tot i que també es veuen algunes noves construccions. A cada carrer hi ha alguna stupa o lloc d’oració, alguns estan amagats, només has de parar atenció entre tant de rebombori, d’altres són molt grans amb molt de folklore, ens sorprèn que estiguin totes tant ben cuidades. Nosaltres no hem agafat guia, amb la informació de la Lonley Planet n’hi ha hagut suficient, tot i així hagués estat més enriquidor l’explicació d’algú però… no anem especialment sobrats de pampimets.

Mengem una cosa estranya que li diuen pizza nepalí, però no té res de pizza i si molt de nepalí, per treure’ns el gust ens demanem unes delicioses pakores i samoses i unes “tortitas” dolces que les venen per tot arreu, i que encara no havíem provat, les venen de color rosa i també de normals. Ben tips però sense haver menjat gaire bé decidim tornar caminant cap a Thamel i així cremar tot el fregit. Val molt la pena visitar aquesta ciutat i esperem que la reconstrueixin aviat.

Despeses

Entrada: Costa 2500rs per persona (no vam pagar per entrar al recinte però tampoc vam veure el museu). Transport: Micro-bus 20rs per cap per anar, la tornada la vam fer caminant. Menjar: 200rs entre els dos.

DCIM101GOPROimg_20161201_135224img_20161201_130248
Boudhanath:

Hem vist que la stupa de Boudhanath ja està restaurada, així que anem a veure com ha quedat. Agafem l’autobús a Ratna Park i cap al Boudha! Aquest cop ens costa 25rs per persona… ves a saber el preu real. Arribem a l’entrada i aquest cop si que hi ha vigilant a la taquilla, però està avorrida utilitzant el mòbil així que decidits passem per davant i ni s’entera, ja hem passat el primer control. Ens dirigim a la plaça i ens trobem el següent control, que l’esquivem passant per darrera on hi ha una botiga de mocadors. No és que no volguem pagar, però estem farts de que només els turistes paguin per tot! i a més a més, que ens inflin els preus a tot arreu.

Ja som a Boudha, la stupa ja esta acabada i ben pintada, la veritat és que si ens va agradar la primera vegada sense acabar, ara és una delícia fer la ronda al voltant seu com fan milers de peregrins que la visiten cada any. Ens hem assabentat que la stupa de Boudhanath va estar nombrada patrimoni de la humanitat segons la UNESCO al 1979, que és la stupa més gran de Nepal i de les més grans món i que el barri de Boudhanath va esdevenir un lloc d’acollida pels refugiats tibetans que es van exiliar a Nepal durant els anys 50 (gràcies als amics xinesos que els van invadir -free tibet!) i ara ja s’han establert, han construït els seus monestirs per tota la zona fent que el barri sigui més enriquidor i agradable de visitar.

Caminant, a uns 20 minuts, hi ha el Temple Pashupatinath, així que xanet xanet anem cap allí amb l’ajuda del google maps que ens va indicant.

Despeses

Entrada: Costa 250rs per cap (no vam pagar, només cal entrar per una altre entrada que no sigui la principal). Transport: 25rs per cap en autobús.

DCIM101GOPRODCIM101GOPRO

Temple Pashupatinath:

En 20 minuts caminant des de Boudhanath ens plantem a Pashupatinath, un dels temples hinduistes de Shiva més importants del món, forma part del “patrimoni de la humanitat per la UNESCO” i la seva història remunta a l’any 1400 però no se sap amb certesa.

Arribem al temple i el primer que ens sorprèn és que no pots entrar si no ets hinduista, i amb la cara de guiris que fotem es evident que no ho som. Antigament només podies entrar al temple si eres hinduista de naixement, però actualment només cal que siguis hinduista, de totes maneres encara que siguis hinduista si fas la nostra cara europeu segurament no et deixaran entrar. Tothom va descalç i amb ofrenes entrant cap al temple, molts es fan una foto a l’entrada amb les seves millors gales. Nosaltres com que no podem entrar pugem a un mur que hi ha al costat i fem quatre fotos mal fetes darrera d’una balla. No hi ha res a fer, no podem entrar però decidim voltar per la zona.

El temple està construït a la llera del riu Baghmati, al est de Kathmandú, i al seu voltant hi ha múltiples llocs d’oració on els babas passen el dia fumant despullats, la gent del poble van a dutxar-se i rentar roba, i també hi ha un crematori on incineren els morts i tiren les centres al mateix riu, tot allà mateix. Anem a veure el riu i tot aquest ambient i resulta que també s’ha de pagar, evidentment només els turistes, aquest cop 1000rs! Que per suposat esquivem entrant per una altre entrada ja que el recinte només està vigilat per un cantó. La veritat és que val molt la pena veure com els nepalís fan vida allà, envoltats de temples i cerimònies. Ens entra la gana i decidim anar tranquil·lament caminant cap al nostre barri on ens espera un bon Dhal Bhat.

Despeses

Entrada: 1000rs per persona (que no vam pagar). Transport: 20rs en autobús (vam anar caminant). Menjar: 150rs per cap (ens vam fotre un Dhal Bhat al costat de l’hotel)

img_20161202_123133img_20161202_122038img_20161202_124655img_20161202_130214

Aventura a Namobudda:

Namobuddha o Thrangu Tashi Yangtse Monastery, és un espectacular Monastir budista situat a 40km al sud-est de Kathandú. La història diu que el príncep Mahasatwo, fa uns 6.000 anys, passava per la zona i va veure una lleona que no podia donar llet a les seves cries degut a que s’estava morint de gana. Aquest amb mostra d’amor, felicitat i alguna cosa que se li deuria passar pel cap, va dona la seva vida perquè la lleona menges i pugues sobreviure juntament amb les seves cries. El que va quedar d’ell el van enterrar allà i uns quants milers d’anys més tard van construir aquest centre de peregrinació.

Dit això, Namobuddha que vol dir “Homenatge Buda”, van fer el preciós monestir, que actualment és un centre de peregrinació per a monjos budistes, creients, turistes i gent que vol fer cursos de budisme etc. La veritat es que val la pena visitar-ho, això sí aneu amb temps i/o quedeu-vos a dormir a Dhulikhel (que és el poble més aprop) o al mateix monestir (és una opció més cara però s’aprofita més el dia). El recinte és d’entrada gratuïta, i consta d’un monestir central pintat de vermell i teulada d’or, amb precioses pintures amb simbologia budista per tot arreu, molt elaborat amb dibuixos llampants plens de color que transmeten molta energia i bon rollo encara que no entenguis ni un borrall del que volen dir. Es nota que els monjos que viuen allà s’esmeren perquè tot estigui en bones condicions (excepte els lavabos, peste peste!!). És pot visitar el monestir per dintre, cosa que no passa en els monestirs hinduistes, que no et deixen entrar si no ets hinduista o si no fas cara d’hindú o nepalí, i pots veure els llocs d’oració i les ofrenes que fa la gent a les imatges de Dalai Lama, monjos importants i estàtues dels seus deus. Es pot passejar pel recite on hi ha diferents edificis on fan vida els monjos que viuen allà com, anar a l’escola, menjar i totes les seves activitats. També hi han stupes i la història del príncep i la lleona amb estàtues i fora del recinte hi ha la la “stupa de les banderoles” on es pot veure una panoràmica impecable del monestir i l’Himalaya.

La nostre aventura bé quan decidim anar-hi, planifiquem agafar un autobús des de Ratna park, Kathmandú; cap a Dhulikhel i després agafar un altre autobús cap a Namobuddha. El primer autobús l’agafem a les vuit del matí, i arribem a Benepa sobre les nou, perfecte! Ens diuen que des de Benepa hi ha l’autobús que es dirigeix a Namobuddha, tot sembla rodat. Però dins l’autobús ens adonem que no surt fins a dos quarts d’onze… i allà plantats fins que el bus no s’omple fins als topes, però tot i així arribem bé sobre les onze i comencem la visita. Primer de tot toca endrapà un bon plat de Chowmin i Thukpa! Ara ja estem llestos per rondar una mica. Un cop feta la visita ens decidim ha anar cap al mateix lloc on ens ha deixat el bus d’anada. Són les dues i estem preparats per agafar l’autobús, baixar a Dhulikhel o Benepa (on ens deixin, ja que no se sap mai on arribarà) per seguir visitant abans de tornar a Kathmandú però, són les tres i encara no ha passat, les quatre…. tres quarts de cinc…. i per fi arriba! Estem morts de fred i dubtant de si podrem tornar a dormir al nostre estimat The Yellow House. Com que no hi ha lloc dins l’autobús no hi ha més remei que pujar al sostre, com trobem a faltar estar apretujats com sardines en llauna amb olors diverses al pis de sota. Finalment, arribem a Benepa a l’hora justa per agafar l’últim autobús cap a Kathmandú. Tenim lloc al final, juntament amb 5 nepalís més que coneixen Catalunya i les seves ansies de ser lliure. Per compensar aquest dia de penes i glories sopem a un japones-xinès on mengem per fi una sopa de momos i el millor tofu de la història.

Despeses:

Entrada: Gratuïta. Transport: L’anada ens costa 210rs entre els dos, la tornada ens costa 190rs també entre els dos. Unes 50rs/persona/trajecte. Menjar: 140rs/persona.

Ens ha faltat visitat Bhaktapur, Nagarkot, Dhulikhel entre d’altres pobles de la vall que deixem pel següent viatge a Nepal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s