Màgic Udaipur

Arribem a Udaipur després d’unes 13 hores en un sleeper bus atrotinat, que de sleeper no té res de res, ja que aquí no ha dormit ningú i ha estones fotia un fred de nassos. Ens ha recordat als entranyables autobusos de Nepal i les seves precioses carreteres, tot i així aquí no hi han precipicis ni barrancs i estan una mica més asfaltades. Arribem a l’estació i ens està esperant el tuk-tuk driver que ens durà a l’hotel, com que són les 4:45 de la matinada el conductor puja les tarifes i entre el fred i les ganes que tenim d’agafar el llit qualsevol regateja res de res. “Ok man, come on, let’s go!!!” Despertem al de la recepció de l’hotel i ens deixa entrar, i per no deixar-nos esperant a l’entrada ens fa passar a una habitació lliure perquè descansem una estona, molt majo el tiu. A les 10 del matí més o menys ens desperta i ens canvia d’habitació, ara ja podem desfer motxilla i començar a visitar la ciutat màgica i romànticaaaaaa d’Udaipur.

DCIM102GOPRO

Udaipur és una ciutat amb molt d’encant, els múltiples llacs i rius que rodegen la ciutat, el City Palace, el sunset point i les moltíssimes Havelis que hi ha, fan que sigui un gust passejar-hi. L’ambient és més net i no hi ha tanta gent com a d’altres ciutats, és pot caminar més tranquil·lament pels carrers sense patir en excés per la pròpia vida, cosa que s’ha d’agrair :D. Diuen que és la Venècia de l’Índia, i si que és veritat que en algunes coses s’hi assembla, salvant molt les diferències, hi ha un parell de ponts i alguna barqueta que dóna un cert aire.

DCIM102GOPRO

Udaipur fa real la regla de les tres “B”, Bueno, Bonito, Barato. És una ciutat molt bonica (la que més ens està agradant del Rajastan), és barat; tant dormir com menjar ens surt molt bé de preu i a banda de la City Palace, tots els altres encants de la ciutat són gratuïts, de caminar i gaudir de les vistes i de l’arquitectura, i de les compres!!! Serà que a Catalunya comencen rebaixes o que fa moooooolt temps que anem amb moooooooltes poques peces de roba i aquí ens ha vingut molt de gust firar-nos una micarrona, suficient per treure’ns el gusanillo i no carregar gaire la motxilla, amb la qual tenim una relació amor-odi XD. La gent és molt bona; cosa que tampoc és específic d’aquesta ciutat perquè l’hospitalitat Índia és encantadora, encara que ha vegades són massa insistents, cotilles i miróns, però en general estan fets uns fieras. En quatre dies ja teníem el nostre fruiter de confiança; aquí és on hem provat les millors papaies i mangos del viatge, el nostre restaurant hindú; on hem provat el millor palak panner de la l’Índia, la nostra beer shop; on hem pogut fer una cerveseta al terrat de l’hotel tot contemplant la posta de sol amb unes masala xips (llastima que no haguéssim trobat unes olives), la nostra pastisseria de referència; on no hem parat de fer pastissets cada cop que hi hem passat (els gulabs jaman són els que és ens han agradat més), la nostra botiga d’espècies; són una mica pesats els venedors però de riure hem rigut un rato i hem acabat comprant uns caramels de xocolata masala molt estranys i, perquè no podem cuinar aquí que sinó, haguéssim fet la compra del dia, i les nostres cafeteries al estil indi per fer els chais a qualsevol moment del dia a 10rs o 5rs depenent del lloc!!!! estem tan bé en aquesta ciutat que hem decidit quedar-nos-hi un dia més del que teníem previst, estem com a casa.

DCIM102GOPRO

Aquí és on ens hem tornat a trobar al iaiu australià que vam conèixer a Jaisalmer, quina marxa que té el tio. No l’anomenaríem si no fos perquè cada cop que ens l’hem trobat hem passat uns bons moments amb ell, ens ha explicat aventures i nosaltres li hem recomanat l’aventura del desert a Khuri. És genial veure com gent gran és tira a l’aventura i s’ho passa tant bé xerrant amb tothom i gaudint com ningú. També ens hem trobat gent que en algun moment o altre del viatge hem vist o hem xerrat, si esque tots fem més o menys el mateix per molt que sembli que un fa un viatge alternatiu. Per la nostra sorpresa coneixem unes catalanes a l’hotel i ens expliquen les seves aventures al sud de l’Índia… ja s’ens fa la boca aigua pensant que en unes setmanes veurem la platja i ens podrem banyar, si fa bo, sota una palmera jeje ;).

DCIM102GOPRO

Pròxima parada Chittourgarh, és veu que té els fort més maco del Rajastan i ens be de camí a Mumbai.

Que veure a Udaipur

La City Palace i el Museu, molt recomanable, ens ha encantat. Les vistes a la ciutat i al llac són molt boniques i l’interior està molt ben conservat i val molt la pena, et pots fer una idea de com vivien els maharajàs, lavabo inclòs. La visita pot durar una hora o més, depenent del que t’interessi l’arquitectura i la història. Si entreu amb la càmera de fotos ús faran pagar un plus, sempre podeu guardar-la bé i entrar-la d’amagat ;).

DCIM102GOPRODCIM102GOPRO

Jagdish Temple, és el temple més important de la ciutat. És el típic temple hindú, amb moltes figuretes de deus, elefants i alguna dona ensenyant els pits, estil Khajuraho però sense ser eròtiques. Ens va sorprendre les múltiples persones demanant menjar, al seu voltant, posaven un mocador a terra i la gent passava pel seu costat i els hi deixava arròs o cereals, lo més segur és que aquell menjar sigués l’àpat del dia. Entrem cap dins i contemplem el que passa, està ple d’hindús (sobretot dones amb les seves robes de colors llampants i brillants) cantant i algú tocant la pandereta o algun instrument similar. Hi ha una cua per fer les ofrenes entremig d’aquest ambient tan alegre. La gent sembla que gaudeixi molt quan estan resant dins del temple, cantant i fent les ofrenes. A fora és fàcil veure reunions de dones (sobretot) i homes també parlant tranquil·lament i rient. Quina diferència amb el catolicisme, on les imatges de sants patint i plorant no transmeten aquestes bones vibracions.

DCIM102GOPRODCIM102GOPRO

Pichola Lake, és el llac per excel·lència de la ciutat. En aquesta zona n’hi ha molts però aquest és el principal de la ciutat, amb la Taj Lake Palace al ben mig, ara és un hotelazo de mil estrelles XD! El City Palace voreja el llac i bona part de la ciutat també. Hi ha varis palaus flotants més, alguns semblen abandonats però fan que sigui entretingut veure’ls. Qualsevol punt de la ciutat amb vistes al llac és maco, i tot creuant el footbridge es pot veure una de les millors vistes al llac i al Palau, i de nit probable que més.

DCIM102GOPRO

Per veure la posta de sol hi ha molts llocs bonics, un és el sunset point, que es troba al gangaur ghat, al costat del museu Bagore Ki Haveli . Un altre punt maco maco és el que es troba a l’altre cantó del llac davant del sunset point, on es pot veure per un cantó la llum del capvespre a la façana de la City Palace i per l’altre com el sol s’amaga darrera les muntanyetes que envolten la ciutat.

Si voleu caminar una mica més podeu anar a la muntanyeta on a dalt hi ha un temple, Shri Manshapurna Karni Mata Temple, on hi arriba un telefèric (si sou vagos! O us fa mandrota), és un mirador on hi ha una de les millors vistes d’Udaipur, no ús ho podeu perdre.

DCIM102GOPRODCIM102GOPRODCIM102GOPRODCIM102GOPRODCIM102GOPRO

On dormir?

Vam estar a Udai Haveli Guest House en una habitació amb lavabo compartit i really really hot water!! Tan hot que s’havia de barrejar amb freda (aquest és el nivell màxim d’aigua calenta que hem tingut per aquestes terres!!!). El lloc és molt net i tranquil, i el menjar per esmorzar està bé de preu per ser una guest house. Té una terrassa al 6è pis on es veu el llac i és un bon lloc per gaudir d’una birreta veient la posta de sol. Està molt ben situat, a tocar del footbridge, i amb una oferta de Booking ens va sortir bé de preu.

On menjar?

La nostre recomanació per menjar a Udaipur és, sense dubte, el Haji Restaurant. És on hem provat diferents plats indis a molt bon preu i tot boníssims (palak panner, panner tikka masala, mattar panner), el millor és que no hi han guiris com nosaltres i esta ple d’indis, bona senyal si el que es busca és menjar d’aquí de veritat. El restaurant es troba aprop de la plaça del rellotge, a uns 10 minuts tirant cap al nord, si no el trobeu pregunteu per la zona i qualsevol us hi aproparà.

DCIM102GOPRO

Si el que voleu és menjar un Thali a bon preu aquí us donem idees, un és el Cool Café, que és troba al carrer principal molt aprop del temple direcció al sunset point, ja veureu un cartell que posa Thali 99rs tot i que després et cobren 100rs :P. També n’hem trobar a molt bon preu anant direcció al Gulab Bagh, a 80 i 90rs, si esteu per allí els trobareu anunciats.

Amb una mica més de pressupost podeu anar al petit príncep, esta creuant el footbridge a l’altre banda del riu, fan menjar de tot arreu. Nosaltres volíem menjar coreà i japonès però es veu que aquell dia no quedava res d’això i ens vam acabar menjant uns macarrons i humus, que per cert estava molt bo. Recomanació; si veieu molt coreans a la zona aneu-hi d’hora ja que el més segur és que s’acabin tot el menjar típic de la seva terra. El dia següent ja tenien sushi i kimche, per treure’ns el mono de coreà :D.

Millets of Mewar, bon lloc per si hi ha més pressupost tot i que és barat igual si es compara amb Europa. És pot menjar cuina d’autor, molt bona però les racions més petites, si tens gana com nosaltres hauràs de completar l’àpat amb uns pastelitos jeje, tot i així és menjar ecològic i l’ambient del restaurant és hippy molón. Molt aprop del petit príncep, no patiu que està anunciat per tota la ciutat ;).

Just al costat de la plaça del rellotge hi ha la pastisseria dels pastelitos per excel·lència, fa cantonada i fan els millors gulabs o sweet ball de la ciutat, que són unes boles banyades en una espècie d’aigua ensucrada calenta, una bomba, que si en proveu una repetiu segur, a 5 rupies la bola ;). La botiga fa 103 anys que esta oberta i ha anat passant de generació en generació fins a dia d’avui.

DCIM102GOPRO

Despeses

  • Transport: Vam arribar des de Jaisalmer amb autobús, trajecte de 13 hores, en seient, 350rs/persona. Tuk-tuk des d’una estació de bus indeterminada a la matinada fins l’hotel 100rs, uns 4 km ens va dir l’home (molt car!). La resta es pot fer caminant perfectament, està tot molt aprop i la ciutat és maca per passejar-s’hi.
  • Turisme: Entrada City Palace i el Museu 100rs/persona si vas amb carnet d’estudiant o algun de la FEEC caducat jajaja, l’home no s’ho va mirar gaire. L’entrada són 250rs/persona i 250rs/càmera. Nosaltres vam dir que no en dúiem i la vam treure d’amagatotis a dins.
  • Menjar: 60rs- 170rs persona i àpat, depenent de si menges a un local típic o vas ha algun restaurant més guiri. Es pot trobar Thali a 80-90rs.
  • Allotjament: 350rs/nit per habitació amb bany compartit.

One thought on “Màgic Udaipur

  1. Si que és maca aquesta ciutat.
    Al veure aquest senyor gran no perdo l’esperança de fer aquest recorregut, més endavant.
    Doneu molta enveja!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s