Continuem recorrent Índia per seguir descobrint l’estat del sud que és Kerala, que de moment ens està agradant molt, sobretot perquè podem gaudir de més naturalesa. I ara, li toca a Munnar, amb els seus camps de te i la seva fresqueta, i podrem conèixer com és un poblet de muntanya a l’estil indi, a veure si s’assembla al nostre Puigcerdà però en versió tropical.
Després d’estar uns quants dies de relax a les meravelloses platges de Varkala, ens dirigim cap al nord, precisament al conegut poble d’Alappuzha o Allepey, on hi han els preciosos Backwaters que ens morim de ganes de conèixer. Arribar a Alappuzha és molt fàcil si esteu per la costa oest, ja que hi ha una línia de tren que recorre tota l’Índia de nord a sud i a la inversa per aquest costat del país.
Alappuzha, també conegut com Allepey, és un municipi de l’estat de Kerala que es troba a la tercera posició en index d’alfabetització d’aquest estat (Kerala és l’estat amb l’índex més alt d’alfabetització de tot el país), és considerada la ciutat més neta d’Índia i és coneguda com la Venècia d’Orient pels quantiosos backwaters que l’envolten.
Sortim de la punteta de baix de tot de l’Índia per començar a pujar per la costa oest de nou, de baix a d’alt, aquest cas a l’estat de Kerala, i la primera parada és Varkala. Sortim de Kanyakumari al matí i en 3 horetes amb el tren sleeper class ens plantem de nou a una platja plena de guiris, amb molts restaurants de menjar de totes classes, moltes guest house i ressorts amb cabanetes davant del mar i mil botiguetes de roba hippy. A aquestes alçades del viatge, quan les nostres energies d’estar a Índia i combatre el dia a dia estan als mínims, arribar aquí és el paradís somiat i anhelat. Gràcies Varkala! 🙂
Baixant per la costa est arribem a la punteta punteta del tot de l’Índia, on s’ajunten tres mars, el mar d’Aràbia, el mar de Bengala i l’oceà Índic. No sabem on comença un i on acaba l’altre però el que sí sabem és que els tres lluiten per ser els més forts i això ho demostra amb les fortes onades que impacten a la costa, que si et despistes acabes ben xop. Suposem que és zona de vent però vam pillar una tarda bona bona, el fort vent de tramuntana ens ha recordat a l’alt Empordà, que quan bufa fort no pots fer res de res excepte amagar-te del vent.
Continua la lectura de “Fins a la punteta de l’Índia, Kanyakumari”
El nom de la ciutat ja sona una mica estrany entre els noms típics de ciutats índies, i és molt bonic, molt melodiós, de nivel Maribel. Pondicherry és la capital d’un territori on en el mapa la frontera queda força confusa. Està a la costa est, allà al mig de l’estat enorme de Tamil Nadu, col·locada sense saber ben bé com. Fins al 1954 era colònia francesa, data en la qual va passar a formar part del nou país que era Índia, sent un territori de la unió. No sabem exactament que vol dir i quines diferències hi ha entre un estat o un territori de la unió, solament em descobert que a un territori de la unió no hi ha les taxes de begudes alcohòliques, i que em pres la birra més barata a Índia, 65rs per 660ml d’or líquid, que no és ni un euro! A banda d’aquesta dada, no podem aportar més diferencies, però lo important és lo important…jajaja.
Continua la lectura de “Pondicherry, la ciutat d’Índia amb nom “chic””
