Pondicherry, la ciutat d’Índia amb nom “chic”

El nom de la ciutat ja sona una mica estrany entre els noms típics de ciutats índies, i és molt bonic, molt melodiós, de nivel Maribel. Pondicherry és la capital d’un territori on en el mapa la frontera queda força confusa. Està a la costa est, allà al mig de l’estat enorme de Tamil Nadu, col·locada sense saber ben bé com. Fins al 1954 era colònia francesa, data en la qual va passar a formar part del nou país que era Índia, sent un territori de la unió. No sabem exactament que vol dir i quines diferències hi ha entre un estat o un territori de la unió, solament em descobert que a un territori de la unió no hi ha les taxes de begudes alcohòliques, i que em pres la birra més barata a Índia, 65rs per 660ml d’or líquid, que no és ni un euro! A banda d’aquesta dada, no podem aportar més diferencies, però lo important és lo important…jajaja.

DCIM103GOPRO

Com sempre es diu Índia és un país enorme de mil contrastos, i Pondy no serà una excepció. És més, la ciutat es diferencia completament en dues zones. La primera és la colonial, al costat del mar, amb un passeig marítim que et porta a qualsevol punt de la costa daurada, amb un trànsit fluid, sense quasi soroll, netedat, sense paradetes ambulants de qualsevol cosa, i els carrers que van cap al seu interior, carrerons amb casetes boniques, amb floretes, amb tranquil·litat i… continuem amb netedat! Caminant et pots trobar un parc molt ben cuidat amb els nens jugant amb els seus uniformes de sortir del cole i els indis passant una estona agradable. Caminant una estoneta més pots trobar amb esglésies i escoles cristianes, on els noms t’evoquen a Europa, concretament a la veïna França. Fora d’aquesta zona trobem una ciutat Índia típica de llibre, però sense ser tant bruta bruta ni caòtica, amb mil paradetes de tot per tot arreu. Això si, veiem que Pondy és una ciutat amb un nivell adquisitiu més alt, o si més no, hi ha moltíssimes botigues de roba cara, d’electrodomèstics, de joieries de veritat i molts restaurants indis on el preu és molt correcte però l’estil i la netedat són molt més occidentals.

Nosaltres arribem a Pondicherry després de poc més de dues horetes en local bus des de Mahabalipuram, en un trajecte molt tranquil, en una carretera més ben asfaltada que l’A2 en molts trams, assentats còmodament contemplant el paisatge, entre el mar de fons, els cocoters i els camps d’arròs, en un autobús que va ple en pocs trams del camí. Arribem a la bus stand i ens trobem en mig d’una estació d’autobús típicament índia, i seguint el nostre estimat google maps anem xanet xanet en direcció a la zona on ens volem allotjar. Ens instal·lem i ha explorar, encara que primer em de reposar forces i res millor que fer-ho amb un panner manchurian amb arròs, boníssim! 🙂

DCIM103GOPRO

Que fer a Pondicherry?

Aquesta ciutat no és gaire gran, amb una població d’uns 250.000 habitants, que fa que per ser Índia sigui denominat quasi “poblatxo”. En un dia es pot veure i gaudir de la ciutat perfectament. Nosaltres i passem tres nits i n’hem tingut de sobres, encara que ha anat bé per descansar una miqueta a l’habitació, llegir amb calma i poder gaudir de la peli Forest Gump amb una birreta econòmica!

Passejar pel passeig marítim i visitar l’estàtua memorial de Gandhi, que és molt bonica la veritat.

Descansar i contemplar els nens gaudir d’un parc al Bharathi park, sense interrupcions de venedors ambulants de qualsevol cosa que no coneixen les paraules “no, thanks”.

DCIM103GOPRO

Caminar pels carrers de l’antiga colònia francesa i entrar a les diferents esglésies i edificis de la zona. Canviar temples de roca per esglésies amb més coloridos que una paradeta de festa major, veure a Crist a la creu envoltat de llums de Nadal i televisions de plasma, és un altre món. Passejant descobreixes esglésies amb noms com Església de Notre Dame dels Agnes, la Basílica del Sagrat Cor de Jesús i la Catedral de la Immaculada Concepció. A més a més, hi ha moltes escoles religioses per nens i per nenes, com de la vella escola.

DCIM103GOPRO

Fora de la zona tranquil·la, a la ciutat purament Índia, amb un caos de peatons, motos, tuk tuks, cotxes, gossos i alguna vaca (aquí no n’hem vist pas masses la veritat) es pot caminar pels carrers del Grand Bazar, que és un bazar típic però amb un estil una mica més pijín, ubicat en carrers estrets però molts d’amples també, amb molta més sensació d’espai.

En aquesta zona em trobat un mercat, on hi ha fruita, verdures, peix i una mica de tot típic indi on l’aire no corre gens i no podem pensar en la calor que hi pot arribar a fer a l’abril o maig al migdia, quina calor per favor!Això si, vam provar una fruita molt estranya, que és enorme, com unes dues síndries gegants amb unes punxes, que el fruit és grogós i dolç és poc, deliciós! I també comprem uns mangos molt barats i gustosos, on ara veiem que el nostre fruiter de confiança a Udaipur era agradable però ens estafava sense miraments, maldito!

DCIM103GOPRO

Un dels motius que ens ha portat a Pondicherry, i en general a Tamil Nadu, és poder visitar la ciutat experiment d’Auroville, que es troba a uns 10km. al nord-oest de la capital. Nosaltres no coneixíem aquest poble fins que a Udaipur una noia catalana ens en va parlar, ella hi havia estat de voluntària quasi dos mesos i ens va fascinar i intrigar. Des de Pondicherry surten 3 busos al dia, excepte el diumenge que no n’hi ha cap, a les 7.30h, a la 13h i a les 16h (confirmar horaris amb antelació perquè estaven mig tapats amb cinta adhesiva), i de tornada també n’hi ha 3, a les 8.15h, a les 13.45h i a les 16.45h, que per 9rs trajecte et deixen a les portes d’Auroville.

DCIM103GOPRO

Em de dir que la visita a Auroville ens va decepcionar una mica, la noia ens havia explicat la seva experiència com a voluntària i ens havia parlat dels projectes i de la filosofia que pintava molt bé, però allí el que més et venen o expliquen és una altra cosa, com va ser fundada i per qui, i ens va semblar tot una mica de secta rara la veritat. També s’ha de reconèixer que en un matí no pots conèixer bé el funcionament i la realitat d’un poble de més de 2500 habitants de 52 nacionalitats diferents.

DCIM103GOPRO

Anem a pams, Auroville va ser fundada per una dona francesa, Mirra Alfassa, que es feia dir “the mother” i el seu professor-guru Sri Aurobindo. És una ciutat creada i pensada a través de les visions que va tenir la senyora durant molts anys, i que al 1966 la Unesco va acceptar. Al 1973 la fundadora va morir i a la seva ciutat se li van fer mil homenatges i se li van fer funerals com si fos la mare divina. La seva idea era que al món havia d’existir un lloc on tothom, de qualsevol nacionalitat, creença, religió i estatus social, pogués viure en pau i harmonia per un objectiu de pau comú, sent ciutadans del món. Si solament llegeixes aquesta frase és molt guai la idea, i suposem que hi haurà molta gent que hi viu sense creure en la divinitat de la senyora, però no ho tenim massa clar. Sabem que hi ha projectes d’ecologia, i que estan envoltants d’una zona verda preciosa i que volen viure en pau. És a dir, em sortit amb més dubtes dels que vam entrar, això si, el Matrimandir, que és el temple de la mare, ens va deixar impactats i ens vam estar una bona estona contemplant-lo amb calma.

DCIM103GOPRO

On dormir?

Vam dormir a Modern Lodge per 800rs la nit, un timo en tota regla! L’habitació no estava pas malament però la situació era fatal, just a sobre d’un restaurant moooolt concorregut i al costat d’un carrer principal, així que dormir lo que s’en diu dormir no gaire. La forta calor que feia tampoc va ajudar, igual que els talls d’aigua sense avisar i Internet inexistent. El dia següent vam anar a buscar una altra habitació però tampoc vam trobar gaire res, tot o molt pijin o molt tirat amb preus no barats.

On menjar?

Just a sota de la nostra habitació hi havia un local per la gent del pueblu on el menjar no estava mal a molt bon preu; el lloc una mica guarrete però correcte. A més a més tenien un altar per a la Mother que ens va sorprendre un pilo. En general menjar bé i barat no és cap problema a Pondy, per tot arreu hi han locals a preu molt raonable, i si teniu un pressupost una mica més alt podeu anar als restaurants de la part de la platja, on hi ha de tot. Aquí vam descobrir que a l´’Índia el Pizza Hut és un restaurant de qualitat i no per motxileross ratilles com nosaltres jojojo.

Despeses

  • Transport: Bus Mahabalipuram- Pondicherry 62rs persona. Bus cap a Auroville 9rs/persona/trajecte.
  • Allotjament: 800rs/habitació amb wc i Internet dubtós.
  • Menjar: 30-100rs/persona àpat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s