Pels camps de te de Munnar

Continuem recorrent Índia per seguir descobrint l’estat del sud que és Kerala, que de moment ens està agradant molt, sobretot perquè podem gaudir de més naturalesa. I ara, li toca a Munnar, amb els seus camps de te i la seva fresqueta, i podrem conèixer com és un poblet de muntanya a l’estil indi, a veure si s’assembla al nostre Puigcerdà però en versió tropical.

camps de te de Munnar, kerala

Sortim d’Alleppey amb un autobús a les 9 del matí, amb un aire condicionat a tope que ens fa treure abans d’hora la “rabequeta”. I després d’unes sis hores en autobús, veient esglésies i cases de super lujo per una carretera de mil corbes pujant amunt, molt correcte tenint en compte que no fa massa que hem estat a Nepal, arribem a Munnar.

La primera impressió que ens dóna aquest poble és el d’un poble de muntanya en plena temporada d’esquí. No és gaire gran i està molt enfocat al turisme, moltes guest house, molts restaurants i agencies de viatges que el que busquen és vendre trekkings i excursions per la zona. El poble de Munnar no és bonic, és com qualsevol poble indi, pràctic però sense cap encant.

El motiu pel qual es ve aquí és per veure els camps de te. Dins l’autobús ja es pot anar apreciant el color verd elèctric de la planta de te, cada cop que ens anem apropant el color s’intensifica. Hi ha molts altres poblets menys coneguts que tenen també aquest al·licient, alguns a l’estat de Kerala i alguns a Tamil Nadu. Nosaltres anem a Munnar perquè des de Alleppey hi ha un bus directe i ens va la mar de bé, i ja no tenim temps de fer grans canvis en la nostra ruta per Índia.

camps-de-te-munnar-1

Arribem un dissabte al migdia i després de trobar una guest house correcte (costa més ja que és dissabte i els indis de cap de setmana ja estan instal·lats), de menjar rico rico per agafar energia i fer la “mediterranean meditation” anem a explorar el poble i en busca d’un mapa de la zona i que algú ens expliqui que es pot fer aquí. Trobem l’oficina de turisme i descobrim que serveix pel mateix que la gran majoria d’oficines de turisme de Índia, per a res de res. Encara no hem anat a una oficina de turisme on el que treballa allí ens ajudes de veritat i no es quedes mirant-nos del rollo, però que feu aquí??? Demanem un mapa que no tenen i l’únic que la senyora ens diu són els preus de les rutes que fan cada dia, que a les 9 del matí següent estiguem aquí i que ja pactarem la ruta que volem: n’hi havia de 400rs, de 600rs i de 1000rs, però no ens va explicar la diferència. Doncs res, que vam marxar igual i pensant que a la nit senyor google ens podria ajudar.

Tenint en compte això ens llevem i decidim que caminarem en direcció indefinida cap alguna zona dels camps de te i ens endinsarem entre ells, tranquil·lament, gaudint de les meravelloses vistes i del verd tant verd del paisatge. Mai havíem contemplat camps així i realment són molt bonics, les formes, el color, el contrast amb la zona de bosc que hi deixen, sembla que sigui una onada de mar verda, relaxant. A més a més, caminant no ens trobem a ningú, i solament sentim ocellets que canten i es respira aire pur, i tot això, a Índia, sembla un somni i no una realitat.

camps de te de munnar, kerala,DCIM103GOPRO

Quan portem una bona estona voltant ens trobem varis grups de treballadors, i treballadores sobretot, recol·lectant te. Ens somriuen i saluden tímidament sense parara de treballar, i no sembla pas una feina fàcil. La planta de te creix en pendent i no en planúria, cosa que dificulta la feina a aquestes treballadores, que a més a més, tenen una feina mal remunerada. Una mica més avall ens trobem al jefe d’un grup recol·lector que ens diu amablement que estem dins d’una zona privada. Li diem que molt bé però continuem fent la nostra fins que decidim que és hora d’anar en direcció a dinar un thali.

treballadores camps de te, munnar, kerala

camps-de-te-munnar-7.jpg

DCIM103GOPRO

Després de la migdiada sense ventilador (ohhh aire fresquet de Munnar!) ens dirigim xanet xanet cap al view point Pothamedu, que vam trobar com a bon lloc per veure la posta de sol. El camí cap allà és per una carretereta secundària on podem contemplar més camps de te i muntanyes. Fem un chai, decidim que les vistes podrien ser més espectaculars i pugem la muntanya una mica més per agafar una perspectiva millor, o com a mínim per estar més tranquils sense el mogollón de gent que vol veure al mateix i hi va amb el taxi o tuk-tuk. No recomanem especialment aquest lloc, les vistes són boniques però hi haurà molts més llocs amb unes vistes iguals o millors.

DCIM103GOPRO

A banda de caminar aquí a Munnar també es pot venir a beure te; hi ha una gran varietat de te, inclòs el te d’all i de ceba, que vam deixar per una altra ocasió el provar-lo. També es pot comprar ja que hi ha botiguetes de te, espècies, xocolata (hummm xocolate handmade deliciosa), productes de cosmètica natural i fruits secs, entre d’altres.

Anècdotes:

  • Recalcar que Munnar ha estat el paradís del dormilega, ja que hem dormit com fins feia moooooolt de temps que no podíem. Bona temperatura (hola manteta!) i silenci nocturn, sense mesquita amb altaveus a tope a les 5 de la matinada, sense batalla de gossos a qualsevol hora i sense cants ni campanetes hindús quan estas dormint com un angelet. Conclusió: hem estat més temps al llit que caminant, i mira que som de caminar tu!
  • Per acomiadar-nos de Munnar l’última nit veiem una rata de la mida d’una gallina d’excursió nocturna. Verge santa que si es troba el Peke se’l pot cruspir amb un plis-plas! I ves que a la Coral també!

Com arribar-hi?

Des d’Alleppey hi han 4 autobusos al dia que van a Munnar; a les 4, 7, 9 i 14 hores. El de les 9 és amb AC i és el més car, 350rs/persona, però és el que vam agafar nosaltres bàsicament per l’hora, ja que sobre les 15 hores arribes a Munnar havent fet una parada per dinar a un restaurant que està molt bé, això si, just abans de començar la zona de corbes. Consell: no us ompliu massa per dinar!

Aquest autobús fa parada a Ernakulam (Kochi), i des de aquí hi ha molts més busos que hi van cada dia.

On dormir?

Nosaltres ens vam allotjar al Durga Inn, just al costat del Munnar Stadium i a 2 minuts caminant de la parada de bus. Creiem que té una bona relació qualitat-preu, sobretot perquè Munnar és una mica més caret que altres pobles o ciutats. Aquest carrer creiem que és un bon lloc per trobar guest house econòmiques a una zona tranquil·la. Si es té un pressupost més alt la localitat ofereix hotels a mitja muntanya amb tranquil·litat absoluta i vistes espectaculars.

On menjar?

Munnar té un carrer principal on hi ha quasi tota l’oferta gastronòmica, i de tot. Segons el vostre pressupost en podreu triar uns o altres, no hi ha inconvenient. Nosaltres hem menjat bo a molt bon preu, això si, picante picante! XD

Despeses

  • Transport: 350rs/persona autobús Alleppey-Munnar.
  • Menjar: 50-100rs/persona/àpat
  • Allotjament: 600rs/nit habitació amb wc propi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s