Guia d’Índia Xanet Xanet

La nostra ruta

Si estàs pensant en viatjar a l’Índia i encara no saps per on començar, que veure, on anar i com planejar-te la teva ruta per quest enorme país, Entra als nostres post!, on hem penjat la ruta que hem fet, com anar de ciutat en ciutat, que és el que més ens ha cridat l’atenció i alguna que altra anècdota que ens hem trobat. Si vols també ens pots demanar consell i t’ajudarem encantats.

Com fer-se el visat?

Fer-se el visat a Índia és una mica farragós ja que no hi ha l’opció “on arrival” per això s’ha de fer amb antelació. Per lo general i pel que ens hem informat hi ha tres maneres de fer-te el visat turista.

La primera i més senzilla es fer-lo per Internet i és diu “e-visa”, omples els formularis i en un marge de 3 – 4 dies t’envien la confirmació, t’imprimeixes els document i al arribar a l’aeroport et fan la visa i llestos. Inconvenients; només et pots fer la e-visa si entres al país amb avió per les opcions que ells t’indiquen i la durada d’aquest és només de 30 dies, des de que entres a Índia.

La segona, si estas a Catalunya, és fer-lo mitjançant l’empresa ARKE. Diríem que és l’única empresa que te conveni per poder aconseguir el visat a l’Índia des de casa. Et demanen omplir uns formularis, els envies els passaports i ja ho tindries. L’avantatge és que es poden demanar visats per 3 o 6 mesos amb entrada múltiple, que vol dir que pots entrar i sortir del país sense la necessitat de tramitar altra cop la visa durant la durada d’aquesta. Inconvenients; has de sol·licitar els tràmits amb antelació ja que triguen el seu temps i el preu sol ser més elevat, ja que l’empresa s’endú una comissió. Per altra banda no hi ha una altra manera si vols anar a Índia més de 30 dies.

La tercera és que tramitis la visa en un tercer país, com va ser el nostra cas, a Khatmandu. Per més informació ho pots veure aquí.

Moneda

La moneda de l’Índia és la Rupia Índia (rs) i en la nostra estada el canvi rondava 1€ = 72rs, depenent del dia. Gairebé tot el líquid que es fa servir són bitllets, de 10rs, 20rs, 50rs, 100rs, 500rs i 2000 rupies (el bitllets de 1000rs no estaven en circulació quan vam estar-hi). Per obtindre rupies es pot fer mitjançant les múltiples cases de canvi que hi ha per tot arreu, on el canvi no és bo però és fàcil i ràpid; accepten euros. L’altre opció és treure diners dels caixers automàtics, a nosaltres ens va funcionar prou bé tot i tenir algun problemilla a l’inici d’arribar al país, veure aquí. El nostre banc no ens cobra comissions per treure diners i el canvi ens el fa segons el canvi oficial, així que perfecte; gràcies EVO Bank, tot i no agradar-nos gaire donar publicitat a entitats bancaries en aquest cas ho hem de fer, ens ha funcionat la mar de bé.

Clima

Quan planifiques un viatge a Índia una de les primeres coses que et venen al cap és; quin temps farà? És bon moment per visitar? Quina roba he de portar? Doncs sí, totes aquestes preguntes són importants ja que condicionaran molt el pes de la motxilla i la ruta del viatge.

El problema d’aquest país és que és molt gran i per tant, no hi ha un tipus de clima que englobi tot el territori. Però el que si sabem és quan és bon moment per visitar-lo o no.

El bon temps per anar a l’índia és d’octubre a març, ho detallem a continuació. A octubre és quan més o menys s’acaba la època dels monsons, que són fortes pluges constants que duren aproximadament de juny a setembre.

Bona època, d’octubre a març; els monsons s’acaben a l’octubre i ja comença a fer bon temps, l’ambient és net i imaginem que les fortes riuades s’han endut bona part dels residus d’aquest país, que ja fa falta. Del centre al sud del país (de Mombai a Kanyakumari) els mesos d’hivern són com un estiu calorós a Barcelona, al nord (la part de Varanasi i/o el Rajastan) fa una mica de rasquilla, res comparat amb l’hivern que nosaltres coneixem però en algun moment és recomanable portar una rabequeta.

Època de monsons; de juny a setembre. En alguna part del país aquestes pluges no afecten ja que no plou massa com a la regió de Tamil Nadu, però a la resta del territori sol haver-hi pluges, o es pot passar tot el dia plovent com ens han comentat a l’estat de Kerala o pot ser que plogui molt intensament durant una estona i torni a fer un sol espaterrant altre cop, com podria ser a la zona del Rajastan. No és mal moment del tot per fer visites ja que les pluges calmen la forta calor. Recomanació; portar una capelina.

Època dolenta; abril i maig. La calor és insuportable, amb màximes que rosen els 50º, no plou ni una gota. A nosaltres no ens hi trobareu segur XD.

Allotjament

Si aneu amb un pressupost baix, com és el cas, és possible que dormiu en habitacions “curioses” en quant a higiene i companys de pis no desitjats, com podrien ser algun que altre bitxo (no estem parlant de mosquits). Les habitacions econòmiques van entre les 300rs i les 600rs (4€ -8€), normalment s’ha de compartir lavabo, l’aigua calenta brilla per la seva absència (tot i que a molts llocs ni fa falta) i depenent de la zona hi ha soroll. Atenció si dormiu al costat d’una mesquita o d’uns altaveus d’aquesta, ja que solen fer pregaries massives amb un volum considerable a altes hores de la nit i a bon matí. Primer sembla que el món s’acabi, però després t’acostumes.

Al principi del viatge vam trobar moltes habitacions per la famosa pàgina de booking.com, la veritat és que vam trobar moltes ofertes bones, però després de veure que algunes habitacions ens sortien més barates si anàvem directament a buscar-la pel nostre compte, vam decidir utilitzar aquesta pàgina només si l’oferta era realment bona. Si voleu saber més d’on hem dormit podeu entrar als post de la nostra ruta i tafanejar aquí.

Menjar

La base del menjar indi és l’arròs, arròssssss, arròssssssssss! Arròs en molt formats diferents, si t’agrada et ficaràs les botes. El plat principal és el Thali, que és un plat combinat d’arròs amb diferents verdures que es poden anar barrejant, alguns porten “curd” que és iogurt que també és pot barrejar o com fèiem nosaltres menjar-lo de postres i “papad”, que és com una galeta de pa de gamba cruixent, nosaltres som fans del papad!

El seu pa, és el “chapati”, fet amb farina d’arròs i al fogo directament, està molt bo i depenen del lloc està molt bé de preu, unes 5rs la unitat que són com uns 7 cèntims d’euro.

Per esmorzar hi ha diferents opcions segons on estiguis, al nord es menja més els “parotta” que és com un pa de pita però fet amb farina d’arròs (com no) on a dins li poden posar diferents coses, com patates o masala; que vindria a ser la mateixa massa que posen a les somoses però dins d’aquesta espècie de pa. Les “somoses” també són molt típiques .

Pel sud el que els i agrada més són els “doses”, nosaltres ens hem enganxat a elles, no et defraudaran. La “dosa” és com una espècie de massa de crep però més cruixent i a dintre li posen masala, formatge i altres verdures. El fan a tot arreu i durant la nostra estada pel sud d’Índia ens ha servit com a base “nutritiva” dels nostres esmorzars.

Aquesta és la seva base nutritiva, encara que també tenen molts més plats, tan vegetarians com no vegetarians. Una de les coses que més ens ha agradats de la cuina d’Índia és que de tots els plats i salses hi ha l’opció vegetariana i la no vegetariana, sent aquesta segona més cara. Us recomanem tres plats vegetarians perquè proveu, el malai kofta, el palak panner i el panner tika masala, que barrejats amb arròs o sucant chapati estan de rechupete!

A banda, hi ha molts establiments més turístics on l’oferta gastronòmica és molt amplia i podreu menjar de quasi tot tipus (nosaltres vam menjar pa amb tomàquet a Pushkar!!!), això si, a preus més elevats, però barats.

Les nostres despeses

Si Nepal creiem que era barat quan vam entrar a Índia ja vam al·lucinar, pensàvem que seria més car i tot, i just el contrari. Excepte l’allotjament i les entrades a monuments, la resta molt i molt bé de preu. Durant la nostra estada el canvi era de 1€ = 72rs i el nostre limit que ens vam marcar era de 1000rs al dia entre els dos, uns 14€, que més o menys em complert tot i que en alguns moment hem sobrepassat. Les nostres despeses són:

  • Menjar: 3,9 euros/persona/dia (Quasi sempre hem menjat vegetarià, en locals per indis amb unes condicions higièniques no sempre acceptable, però boníssim!).
  • Transport: 1,4 euros/persona/dia (Sempre hem viatjat en sleeper class o second sitting).
  • Allotjament: 5,6 euros/habitació doble/dia (Regatejant sempre en allotjaments correctes tirant a justets. A més a més, hem passat varis nits en transports que han abaratit una mica la mitja).
  • Varis: 1,2 euros/persona/dia ( Incloem paper de vàter, aigua, chai, roba, productes d’higiene personal i cerveses).
  • Entrades: 0,8 euros/persona/dia (Pel Rajastan vam gastar més en entrades que a la resta d’Índia, i cal dir que no vam entrar a tot, per preu i perquè arriba un moment que la ment es satura de tants monuments).

Total: 10,1 euros/dia/persona

La Gent

Una de les coses que ens ha sorprès més del nostre viatge a l’Índia és sens dubte la seva gent i sobretot, les coses que fan en el seu dia a dia. Per començar direm que els indis són molt curiosos, i quan diem molt és que ho són mooooolt. La majoria d’indis que ens hem trobat al tren, al bus o algun monument et saluden, et pregunten, volen practicar anglès amb tu, fer-se fotos amb tu (encara que a l’altre costat hi hagi l’edifici més bonic del planeta, el Taj Mahal) i també s’encurioseixen de la nostra situació sentimental; recomanem que si viatgeu amb parella d’entrada digueu que esteu casats, així us estalviareu mil preguntes més i possiblement que li tirin la canya a la teva xicota davant la teva cara (no mola gaire). Però a banda d’això veure’ls com és mouen pel seu país i fent el seu dia a dia és un sorprendre constant; només cal asseure’s en algun lloc prenen un “chai” i entendreu el perquè. L’altra cosa que ens ha agradat molt sobre la majoria de gent d’aquest país és la seva amabilitat, el bon rollo que porten i lo feliços que són. Moltes coses hem d’aprendre d’ells encara que en algunes ocasions ens sembli que no.

Seguretat

Durant els 3 mesos que hem estat per Índia, no hem tingut cap ensurt ni cap situació desagradable que poses en perill la nostre seguretat, tot al contrari. La gent és molt amable i en tot moment et vol ajudar. És veritat que a vegades es donen situacions que no acabes d’entendre massa bé, que alguns et volen estafar i que no aclareixen molt les coses quan els i demanes informació; això pot generar desconfiança cap a ells però nosaltres ho atribuïm a diferents maneres de fer, sense donar-hi més voltes.

Si ets dona i viatges sola igual si que has de prendre més precaucions, vigilar per on vas i a quines hores. Els indis no entenen que una dona pugui anar sola pel món, ni la llibertat de les dones en general. En el nostre cas hem viatjat junts i tot i així, les mirades que et claven durant una llarga estona et poden fer sentir incomode. També és veritat que hi ha la part de curiositat que porten dins, i de mirar, miren molt en general, a tothom, i no sempre s’ha de pensar que és per ser dona que t’observin o es vulguin fer una foto amb tu. També s’ha de dir que a la platja són molt descarats, sobretot en zones menys turístiques, i fins i tot un cop vaig haver de marxar i perquè l’atenció d’uns 15 nois cap a mi en bikini era brutal.

Societat masclista i diferencia de classes

Índia té un problema molt gran en quant a la societat en la que viuen, la primera és el masclisme i la segona les diferencies de classes que hi ha entre els seus habitants.

Parlant de la primera, direm que la dona està molt poc protegida dins aquesta societat. És normal que casin les dones entre els 15 i 18 anys d’edat (anys enrere les solien casar entorn als 13 anys) i un cop casades passen a ser propietat del marit que normalment té uns 10 o 15 anys més que la noia (anys enrere es podien casar amb homes de 30 o 40 anys més). Això fa que la majoria de noies d’aquest país no estiguin gens preparades ni físicament ni mentalment per la vida que li espera. D’altre banda, la família de les nenes no li dóna gens d’importància a la seva educació, ens molts casos no les escolaritzen ja que a poca edat passaran a formar part d’una altra família i la seva funció serà la de mestressa de casa. És veritat que molt poc a poc la tendència va canviant, sobretot a les grans ciutats, tot i que encara queda molt per poder donar-li la volta a la situació, és a dir que petites millores són vistes aquí com a grans avenços.

La diferencia de classes és l’altra gran problema d’aquesta societat, ja que aquí es divideix a la gent segons la seva casta, és a dir; segons el seu cognom i de la família de la qual prové. És veritat que a casa nostra també hi ha aquesta mateixa diferència, encara que en el nostre cas la disfressem d’hipocresia, però aquí va una mica més enllà. Perquè ens entenguem, ser d’una casta o una altra significa, aquí a l’Índia, que només et podràs casar amb persones de la teva mateixa casta o de castes similars en la mateixa escala social. També ser d’una casta o una altra condicionarà el treball que faràs a la vida, ja que algunes castes estan directament relacionades en realitzar un tipus de feines o unes altres. Hi ha una casta que es diuen els intocables, aquesta casta és la casta més baixa que hi ha en aquesta part del món, aquesta gent no la pot ajudar ningú per por a que l’altra gent et castigui per haver-ho fet, solen viure al carrer i envoltat d’escombraries.

Sort que hi ha algunes associacions que ajuden aquestes persones i els hi donen atenció mèdica i en part un benestar que no trobarien de cap de les maneres per la societat on es troben, però aquestes desigualtats són gegants i han de desaparèixer.

La Tika i els pírcings, elements de classificació

La tika és el puntet vermell que es pinten les hindús entre sella i sella i el seu significat principal és el de la bona sort i espantar els mals. Però atenció, també és una marca! Ens hem adonat que hi ha molts tipus de tika diferents, amb formes diferents, amb brillants, sense etc. No entenem ben bé com funciona però ens han explicat que depenent del tipus de tika es pot saber si la dona està casada o no, si està promesa, si és viuda o ves a saber quantes coses més. Això vol dir que quan un mira a una dona que porta tika ja sap bona part de la seva vida. De la mateixa manera que els pírcings, algunes noies en porten molts, d’altres cap, alguns de molt grans, que també serveixen per classificar a la dona, d’una o altra manera.

Imaginem que per aquesta raó els indis són tan curiosos amb nosaltres, ja que no anem classificats de cap manera en concret, només ens poden etiquetar per “guiris” i suposem que els genera confusió. També hem de dir que no som experts amb el tema així que si algú vol complementar o explicar qualsevol cosa el convidem a fer-ho.

Costums i creences

Una bona part de la població índia és hindú i creu en la reencarnació i el Karma. La reencarnació és la part de l’ànima que posseeix un altre cos després que l’antecessor mort, i per tant l’ànima d’una persona va canviant de cos al llarg de les diferents vides; a no ser que aquest cos sigui cremat i després llençat en algun lloc sagrat, com podria ser al Ganges, per acabar amb el cercle i descansar eternament. El Karma són les accions bones o dolentes que un ha fet en una altra vida passada i aquestes accions repercuteixen la vida d’un individu en el present. Lo bo d’aquesta creença és que la gent té el pensament que si fan bondat, en la pròxima vida es reencarnaran en un individu d’una casta superior, tindran més diners, seran més guapos o ves a saber que. Lo dolent és que les persones que neixen d’una casta baixa o amb alguna discapacitat són tractats de manera cruel, ja que pensen/creuen que és el que es mereixen ja que alguna cosa dolenta han fet en el passat.

La nostra conclusió és que per una banda el pensament del Karma fa que una societat sigui més bondadosa però per l’altra és molt cruel amb les persones més pobres i les més necessitades.

Lo millor:

  • La seva gent, l’amabilitat, lo amigables i curiosos que arriben a ser.

  • El menjar, no gaire variat però bo, picant i barat.

  • Els temples, les cultura i la seva història.

  • Els dolços, cada cop que veiem una pastisseria sens fa la boca aigua.

  • Els paisatges, postes i sortides de sol.

  • Banyar-nos a les platges paradisíaques de Goa i Kerala.

  • Veure que els preus són més baixos que Nepal.

  • Comprovar que el transport a Índia és infinitament millor que ha Nepal.

  • Kerala en general, mil contrastos en poc temps!

Lo pitjor:

  • Que el tuk tuk driver s’equivoques d’estació de tren, tot i haver-l’hi dit que s’estava equivocant, i que un cop va veure que teníem raó ens volgués cobrar el doble per portar-nos a la que tocava perquè deia que ara ja estàvem més lluny.

  • Alguns dels animalons indesitjat que ens hem trobat en algunes de les habitacions on hem dormit.

  • El preu de la birra en alguns estats.

  • La contaminació acústica, CO2 i la brutícia que hi ha a les ciutats. Índia té un graaaaaaan problema en aquest aspecte, s’ha de posar les piles i pel que sembla està començant a engegar però moooooolt a poc a poc. És una llàstima! Falten recursos que el govern no dóna i educació ciutadana que de moment no funciona….hi ha tant per fer! El problema és que si no arrenquen ràpid serà massa tard.

  • El trànsit. L’esport de risc que és creuar la majoria de carrers.

  • La venedora de guaves de Khajuraho que ens volia timar davant la nostra cara, entre molts d’altres.

  • Les mirades que et claven els homes durant minuts sencers encara que portis pantalons largs, sudadera i mocador. (Alba)

  • Descobrir als dos mesos d’estar a Índia el que significa quan un home dona la mà a una dona i li apreta el dit al mig de la palma dissimuladament. Vol dir que vol tema amb tu…. i les vegades que m’ho han arribat a fer sense saber que passa! (Alba)

  • Que una dona gran hem preguntés si estudiava, treballava o estava casada… hem vaig quedar tan parada i irada per la pregunta que l’únic que li vaig dir és res de tot això, però hagués entrat en un debat profund de canvi de mentalitat. (Alba)

One thought on “Guia d’Índia Xanet Xanet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s