La nostra ruta per Índia

Doncs això mateix, després d’estar 2 mesos entre les muntanyes de Nepal, vam decidir baixar cap a Índia per conèixer aquest meravellós país. La temperatura a Nepal començava a disminuir i el nostre esperit nòmada ens va recomanar una millor temperatura i anar cap al sud.

La primera idea del viatge era la d’estar unes tres setmanes voltant pel nord de l’Índia, veure el Taj Mahal, el Rajastan i després seguir cap a Tailàndia, però vam tenir el primer contratemps; el del visat; per entrar per carretera solament és possible amb el visat de tres o sis mesos, no amb l’e-visa. I “no hay mal que por bien no venga”, al tenir visat per tres mesos en comptes d’un, ens vam animar i ens em quedat fins a esgotar-lo.

ruta per india xanet xanet tot el que necessites saber taj mahal

Índia és un país molt gran en tots els sentits, començant per les seves dimensions, seguidament per la seva cultura, la seva història i la seva població. Índia té varies indies a dins depenent de l’estat i la regió; l’Índia del caos i del descontrol, la de les platges paradisíaques, la de la pau i tranquil·litat, la d’al·lucinar amb la gent i el seu dia a dia, però això si, tenen el denominador comú de menjar picant i amb les mans.

És un país de contrastos, d’olors, de colors, de sorolls, d’imatges dures, sensacions intenses i moments inoblidables. Caòtica, complicada, bruta, diferent a quasi tot el que un està acostumat a viure i veure en una ciutat o poble. Aquest subcontinent asiàtic t’agrada o no t’agrada, és veritat que no hi ha terme mig, però per saber-ho s’ha de deixar un marge de temps per poder assimilar tot el que passa al teu voltant. Entenem que si arribes de Catalunya directament a alguna gran ciutat pot ser que la primera impressió sigui desastrosa; els nostres primers dies a Varanasi van ser una odissea i aventura, després van venir Agra i Delhi que vam anar paint i, poc a poc, i sense saber molt bé com t’acostumes a la nova situació i li trobes el punt de gràcia necessària per voler seguir. Finalment veus que no tot són ciutats grans i caòtiques i els seus monuments, i que també es pot trobar la pau i la tranquil·litat desitjats en determinats llocs que fa que s’apreciïn notablement. El que si sabem segur és que aquí hi ha per a tots els gustos i recomanem 100% venir-hi, ni que sigui una vegada a la vida, perquè estem segur que us agradarà i repetireu. En la nostra ruta em conegut a moltes persones enganxades a Índia, i per alguna cosa serà.

Aquí us deixem el nostre itinerari per aquest meravellós país i alguns posts més que us poden ser d’interès. Com que Índia és molt gran i 3 mesos donen per molt, separarem la nostra ruta segons la zona geogràfica on estan situades les ciutats, pobles o paratges que hem visitat.

Índia del Nord:

Per nosaltres l’Índia del Nord és l’Índia de veritat, la que teníem a les nostres ments, i que tot i així, la realitat supera la ficció. Comencem a Varanasi, la ciutat més impactant de totes i que desprèn molta energia, i la que segur que volem tornar-hi. És difícil descriure aquesta ciutat en poques paraules perquè en moltes ocasions ens va deixar callats, sense poder dir res de res. Vam seguir fins a Kharujaho en el nostre primer tren de 24 hores, on els temples sexys ens van deixar bocabadats i vam descobrir lo pesats que poden arribar a ser els venedors indis. La següent parada va ser el Taj Mahal, a Agra, el monument per excel·lència que vam poder contemplar en una sortida de sol preciosa…. i després la capital, New Delhi, que ens va demostrar que significa ser la capital d’un país com aquest, i on ens vam preguntar si podríem seguir més temps a Índia. Ens faltava el tercer vèrtex del triangle d’or del Rajastan, Jaipur, que recordarem per menjar uns lassis boníssims, utilitzar el nostre carnet de la FEEC com a carnet d’estudiant i per la truita de patates que el cuiner Dídac es va currar. A Pushkar vam passar un bon Nadal amb un dinar de la nostra terra, un tió improvisat i uns skypes amb la família. A continuació Jodhpur, la ciutat blava que té una gossos que fan molta por i vam degustar les truites de l’omelet shop…. Seguim a Jaisalmer per poder passar el cap d’any al desert de Khuri, entre camells, dunes, mil estrelles i el primer thali menjat amb les mans….pobre Alba! Després d’un viatge amb bus-tartana descansem a Udaipur, la Venècia Índia que ens va deixar amb moltes ganes de tornar-hi. Finalitzem el Rajastan amb una parada tècnica a Chittaurgarh per col·lar-nos en el seu gran fort.

Índia central

Mumbai, la ciutat més Europea que hem vist fins al moment, sense el caos a que Índia ens té acostumats. Saltem a Nasik on descobrim una ciutat sagrada molt autèntica, que a les quatre del matí et poden despertat mil indis per marxar a fer rituals al riu i que som els únics guiris del poble. Seguim per veure les espectaculars coves d’Ellora, que ens vam encantar i per fi agafem carretera rumb a Goa! La platja que tant somiàvem 🙂 Entre Palolem i Patnem ens relaxem més d’una setmana després de tenir una arribada mogudeta, i marxem per anar a un poble preciós, Hampi, amb unes postes de sol brutals i uns creuaments de rius amb final feliç. Acabem l’Índia central a la Fundació Vicente Ferrer, un lloc que recomanem passar-hi 100% i que ens va semblar un hotel de 5 estrelles amb pa amb tomàquet inclòs.

Costa Sud-Est

Aquests dos estats van aparèixer en la nostra ment quan deixàvem el Rajastan ja que una noia ens parlava de Auroville, a Tamil Nadu però molt aprop de Pondicherry, així que vam reconstruir ruta per poder visitar aquesta ciutat experiment. La primera parada va ser Mahabalipuram, un poblet petit i pesquer poc turístic, on vam poder descobrir com són les platges quan ningú les cuida ni neteja i ens vam sorprendre amb els temples que hi vam trobar. Seguidament vam baixar a Pondicherry, ciutat mig Índia i mig Europea, amb molts francesos per ser antiga colònia. Des de aquí vam poder fer una excursió a Auroville que ens va deixar desconcertats. Per acabar vam agafar l’últim tren llarg llarg per arribar a la punteta de tot, Kanyakumari. Aquí vam contemplar una posta de sol impactant amb un mar molt picat.

Costa Sud-Oest

Kerala no sembla Índia. Kerala és el paradís quan les teves energies estan ja baixes, has lluitat tant per qualsevol acte quotidià i et crispes fàcilment. En aquest punt estàvem quan vam arribar a la primera parada d’aquest estat, Varkala, i ens vam enamorar de les platges, les onades i la calma d’un raconet molt “guiri”. Vam seguir gaudint de la natura amb els Backwaters a Allepey i sobretot als camps de te de Munnar, on vam aconseguir no veure ningú ni escoltar cap soroll una bona estona (i és Índia!). L’última parada va ser Kochi, on teníem el cap a un altre país però la recordarem per un bon sopar de peix a la planxa.

Altres post d’interès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s