Viatjant en Tuk-Tuk

Parlar de Tuk-Tuk o Autorichsaw és parlar de la conducció a Índia sens dubte. No podem entendre el caos que hem viscut per aquest país sense la seva existència i la seva temeritat. Per aquesta raó i per l’estima que li hem agafat hem decidit escriure aquest post, per explicar les nostres aventures dins aquests ciclomotors.

La nostre definició de Tuk-Tuk és: vehicle de tres rodes a motor, que és caracteritza per tenir una cilindrada de 49c i emetre un soroll a llauna que sembla que hagi de petar en qualsevol moment, amb una carcassa que només serveix per protegir del vent al conductor, els altres passen una rasca considerable. Ens va recordar a un videojoc antic que jugàvem, el new parck de petits (bueno, només li recordava al Dídac), en el qual el protagonista era un repartidor de pizzes i havia de portar-les en un temps determinat, esquivant obstacles, cotxes i tot el que se li posava pel mig. La diferència amb el videojoc és que tenies varies vides si xocaves i podies tornar a començar en qualsevol moment, en aquest cas anar amb Tuk-Tuk sembla que tinguis només mitja vida, si xoques no és probable que ho expliquis.

tuk tuk parck

La conducció és temerària, i podem afirmar que viuen al limit constantment, l’experiència és espectacular i molt recomanable, mínim un cop, tot i que al final t’agrada i forma part de l’aventura. Passen per llocs que no ho diries mai, esquiven de tot i més; autobusos, cotxes, bicis, vaques, cabres i persones en qüestió de segons, tenen un domini increïble i tot s’ha de dir que tenen una maniobrabilitat molt gran.

De normes de circulació n’hi ha poques, com a mínim que haguem vist. La més remarcable i suposem que important és el de circular per l’esquerra, tot i que moltes vegades no es compleix! si al conductor li va be anar 300m en sentit contrari per girar un carrer, es fa i aquí no ha passat res, per avisar s’utilitza el clàxon indiscriminadament, dona igual el motiu però abans de fer res es toca el clàxon i després s’accelera, clàxon-accelera-clàxon-accelera i així anar fent imperant la llei del més fort, en aquest cas el més gran. A un autobús se’l deixa passar si ets tuk-tuk, però a una moto ni de broma.

DCIM101GOPRO
DCIM101GOPRO

Els conductors de Tuk-Tuk o Tuk-Tuk Drivers, són en realitat uns busca-vides que és passen al carrer un munt d’hores intentant guanyar-se la vida de la millor manera possible, portant a la gent d’un cantó a l’altre. Però també se les saben totes per guanyar-se alguna que altre comissió d’allà on poden, així que cal anar amb compte perquè aquesta comissió no la paguis tu. Aquí uns quants consells per anar amb Tuk-Tuk sense que et timin:

  • Primer de tot cal assegurar-se de que el conductor sàpiga el lloc on vols anar, ja que molts et diuen que si a tot, puges a dalt i resulta que no paren de donar voltes sense saber on vas i pot ser que et deixin on els hi sembla, ho diem per experiència. Anar amb el google maps activat et pot evitat acabar perdudíssim en alguna ciutat de ves a saber on.

  • Obligatori pactar el preu del trajecte abans de pujar al tuk-tuk, ja que si no ho fas al arribar al teu destí, cashhhhh! Et foten una clavada important. El preu es pacta abans i el regateig s’ha de practicar sempre, ja que els tius et veuen cara d’euro i pugen taxes sense miraments. Per saber el preu recomanable lo millor és preguntar els preus al de recepció de les guest house on dormiu, restaurants on aneu i/o gent local.

  • Atenció! Algun tuk-tuk s’ha aturat en mig del carrer per tornar a regatejar per pujar tarifes. Si heu arribat a un acord aquest s’ha de complir, si després li voleu deixar propina és una altre història.

  • Es possible que al pujar al tuk-tuk aquest t’interrogui, del rollo on vas, quants dies estas per aquí, si és el teu primer cop a Índia i si teniu reservada algun allotjament. Està tantejant, per després intentar que vagis a un hotel o guest house que ell coneix que està millor i més bé de preu. El nostre consell és que li digueu que ja teniu reserva, i així us estalvieu pagar la seva comissió; de totes maneres si no sabeu res del lloc on aneu i us ofereix un bon preu d’allotjament, qui sap és qüestió de provar-ho.

  • En cas que no vulguis res de les ofertes que ell et proposa, com lloc per dormir o algun restaurant on menjar, sempre pot recorre intentar vendre’t alguna cosa per fumar o lo que se li passi pel cap en aquell moment. Recomanació: no acceptar!

Els tuk-tuks estan per tot arreu, lloc i hora de qualsevol racó insòlit, així que si has d’anar a qualsevol lloc no pateixis, allà n’hi haurà un disposat a portar-te. De tipus de tuk-tuk n’hi ha per donar i vendre, així que et deixem uns quants tipus perquè et facis una idea de monopoli del transport que han aconseguit.

  • Tuk-Tuk Standard, de color groc i negra, rodes petites i soroll de xatarra.
  • Tuk-Tuk compartit, on en comptes d’anar 2 o 3 a dintre n’hi poden cabre uns 10 tranquil·lament.
  • Tuk-Tuk tunnig; sol estar pintant de colors llampants, amb neons, llums per tot arreu i bola de discoteca.
  • Tuk-Tuk maquinero; solen anar tunning també però no té perquè, es caracteritzen per portar música maquinera Índia a tot drap. El reconeixeràs sense veure’l.
  • Tuk-Tuk rally; si et toca pujar algun d’aquest el reconeixeràs perquè es juga la vida constantment a cada segon per portar-te el més ràpid possible, com si estigues en una cursa.
  • Tuk-Tuk bus school, és l’estàndard però a dins hi ha com uns 20 nens que van a l’escola. Molt divertit ja que quan et vegin et saludaran tots alhora.
  • Tuk-Tuk repartidor, es reconeixen per portar al seu interior tot de menjar o mercaderies a saber on; sol anar fins els topes de coses.

Segur que n’hi ha molt més però no els recordem tots, si algú en sap d’algun més ens encantaria saber-ho i poder complementar més la secció.

Anècdotes

Estàvem a Delhi i havíem d’agafar un tren per anar a Jaipur, per la nostra mala sort a Delhi hi ha unes quantes estacions de tren i com és habitual, on havíem d’anar nosaltres estava llunyet i no a la que teníem al costat de l’hotel a 5 minuts a pota. Total que agafem un tuk-tuk per anar aquella estació, li diem el nom i ens diu que si i vinga som-hi. A mig camí encenem el google maps per veure si anàvem bé i resulta que anàvem en direcció contrària! Li diem que per allà no era, que gires i ell convençut de que era aquella, li diem ok si anem allà i no és ens portes a l’altre eh? Ell ok! Doncs evidentment no era l’estació aquella sinó que a més a més el tiu ens va pujar les tarifes unes 150rs més!!!! si era ell que s’havia equivocat…. en fi, this is india, vam canviar de tuk-tuk i ara si que arribem al lloc, sort que anàvem amb temps.

Aquesta va passar a Chittorgar, de sobte ens para un tuk-tuk amb unes dones índies a dintre, ens pregunta que on anem i li diem que a veure el fort. Nosaltres volíem anar amb tuk-tuk compartit ja que és mes barato i vam decidir pujar. El que va passar va ser estrany, ja que vam veure que les dones baixaven, com si ens deixessin lloc, pensàvem que ens recolocariem tots per anar-hi tots junts però el conductor va arrancar deixant-les fora del vehicle. Fins al cap d’una estona no ens vam adonat del que havia passat, el tiu va preferir deixar fora les dones per pujar-nos a nosaltres i així cobrar més del pobres guiris, molt lamentable. Si poguéssim tornar enredera de segur que baixàvem també nosaltres deixant-lo tirat com ell havia fet a les altres pobres dones, que a més a més el tiu deia que anaven a l’hospital…

El Tuk-Tuk de Jodhpur, que ens volia clavar 150rs per un trajecte que valia 100rs, li havíem preguntat abans al de l’hotel. El tiu va començar per 150rs i nosaltres li dèiem que 80rs i així tenir marge per regatejar, ell deia que 140rs, i nosaltres noooo, seguim caminant fins trobar-n’he un altre o fins l’estació, no ens venia d’aquí. El tiu rebaixa a 130rs, li diem nooooooooo, 80rs. El tiu diu 120rs i noooooooooooooooo. Tot això seguint per un carrer estret força llarg, Alba i Dídac caminat amb les motxilotes. El tuktukero ens fa l’última oferta i ens diu 100rs, però com nosaltres tampoc teníem presa i arribàvem bé a l’estació tot i anar-hi caminat, no volíem baixar del burro i li diem noooooo 80rs. Total que el tiu indignat comença a demanar a la gent del carrer que ens convenci per acceptar-ho per aquest preu, ja que és l’estàndard per aquest trajecte. De cop unes 4 persones i el conductor debatin si el preu que nosaltres volíem era correcte o no, i tothom indignat perquè 80rs era massa poc. Total que pugem al tuk-tuk, 100rs ens va semblar bé, però la gent encara seguia amb el debat, parlaven amb hindi però s’entenia tot, el nostre conductor era el que estava més indignat amb el nostre preu de 80rs. En Dídac enfadat després de tanta comèdia diu, “tu et queixes de que nosaltres diem 80rs però tu has començat dient que valia el trajecte 150rs, que passa!? “ allí es va acabar el debat. La gent del carrer se li va en riure una estona i vam marxar cap a l’estació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s