Surrealista arribada a Larena, Siquijor

Són les 20h i el vaixell de Lite Ferry arrenca del port de Tagbilaran destí a la preciosa illa de Siquijor, un bon plan per amagar-te de la setmana santa si estas per Filipines. A les 23:30h arribem al port de Larena (Siquijor), situat al nord de l’illa. El motiu pel qual arribem aquest port i a aquestes hores de la nit és evident, els 500 pesos de diferència que hi ha entre les diferents companyies de ferrys; les que operen a Larena són més econòmiques.

Però com anem dient des de “miedo y asco en Palolem Beach” lo barat no sempre surt bé però no aprenem… o igual tenim ganes d’aventures no se pas.

El trajecte dura 3 hores i mitja, en un vaixell gran on no hem ni notat que estàvem navegant. Els dos o tres pisos estan plens de lliteres, poques cadires i la bodega plena de provisions i vehicles de transport. Els nostres bitllets posa que ens toca cadira, ens les havien recomanat ja que a les lliteres hi sol haver molta vida nocturna animal o més ben dit d’insectes, així que vam triar cadira tot i que ni vam veure cap bitxo ni res que no toques… a més les lliteres tenien molt bona pinta i en Dídac va aprofitar unes que quedaven lliures per fer una dormideta molt necessària.

De nit i després d’un plàcid viatge arribem a Larena, a les fosques i sense tenir cap reserva feta en cap hotel. Aquest cop no va ser per voluntat pròpia sinó que on havíem estat els dies anteriors, a Anda, no hi havia endolls compatibles amb els nostres carregadors, així que ens vam quedar sense mòbils ni portàtil, i sense poder tafanejar res per anticipat vam decidir tirar avall igualment amb la certesa que trobaríem alguna cosa, per molt malament que estigues, per passar una nit. Així que sortim decidits a trobar un lloc on dormir per l’endemà anar cap a San Juan que és on volíem passar la resta de dies a l’illa de Siquijor, però no seria tan fàcil.

Larena no és el típic lloc turístic que hi ha de tot a qualsevol hora noooooo, aquí fan horari europeu i quan pon el sol tothom cap a casa a dormir. El poble semblava mort, carrers buits només el jovent fent botellón (esport filipí per excel·lència) trencava el silenci que es respirava pel poble. Els tricicles ens paraven i ens oferien anar a Siquijor per un “mòdic preu” el qual molt educadament vam dir que no ja que seguíem amb la intenció de trobar alguna cosa però resssss, les GH tancades i només una que ens va obrir ens deia que estava plena, en aquell moment no vam pensar de dir-li de dormir a l’entrada ja que ens faltaven algunes per comprovar que efectivament estaven tancades.

Per sort ens va aparèixer el típic jove filipí busca vides amb moto i ens va acompanyar a buscar alguna GH, els tres pujats a la moto i amb les dos motxilles fèiem força goig, amb prou feines entràvem tots en aquella llauna, això si vam riure una bona estona. Finalment al veure que no hi havia cap opció ens va oferir casa seva; ens va sorprendre molt aquella oferta i de bon grat li vam dir que si.

Al arribar a casa seva vam veure que era una casa molt gran, on hi vivia molt gent a dintre, ens va semblar que era un pis compartit o de la família d’algú; però no ho sabem ven bé. De cop va sortir gent de pis i vam estar petant la xerrada mentre el primer ens preparava l’habitació. Hem de dir que l’habitació no era dels convidats exactament, sinó d’un dels companys de pis que van re-ubicar per poder-nos-hi ficar a nosaltres, tope majos!!

Però no tot era tan xulu com semblava, al entrar a la casa vam descobrir que hi havia més vida animal que humana, només al entrar 3 cuques ens van donar la benvinguda, tot un detall. L’habitació constava d’un quadrat, amb una fusta (llit) i un ventilador, molt acceptable i millor del que ens imaginàvem. Dins el lavabo habitava una cuca més gran que el Peke la qual feia força cosa i l’Alba gairebé és queda sense anar-hi. Tot una mica subrealista, però que li vas a dir a un nanu que t’està oferint l’habitació de casa seva sent la una de la matinada i sobretot sense més opció, doncs endavant i agafat fort que venen corbes i paga 350p també.

Durant la nit vam sentir tota mena de sorolls, dels quals els més destacats van ser un grill o granota, encara no ho tenim gaire clar, que cantava molt fort i molt intensament cada 5 o 10 minuts fen un soroll que deia: pacuuuuuuuuuuuuuuu… pacuuuuuuuuuuuuuu! Però el que més vam destacar eren sorolls que ens van recordar a la matança del porc, com si estiguessin pelant a un allà mateix. En un moment ens vam mirar com diguen… els pròxims som nosaltres, però noooooo. Efectivament a l’endemà ens aixequem i veiem que els tius estaven coent un porc “lechon” en ple pati de la casa, amb la foguera feta per ells i els porc donant voltes per anar-se fent a parts iguals; només li faltava la poma. Els cracs havien estat tota la nit per fer-lo amb la intenció de vendre’l l’endemà aprofitant que és setmana santa i per aquí és tradició menjar lechon. I nosaltres que ens pensàvem que d’aquesta nit ja no passàvem jajaja

Doncs res, aquesta és l’aventura de l’arribada a l’illa encantada de Siquijor, una mica surrealista tot plegat, però va ser una bona experiència. Els filipins són gent encantadora, que sempre tenen un somriure a la boca i que ajuden amb tot el que fa falta sempre que poden. Això sí, la pròxima vegada que vinguem per aquí de ben segur que tindrem reserva feta en alguna GH o ens gastarem una mica més els quartos per arribar a l’altra port i poder dormir en condicions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s