Ferry a la deriva, Hagnaya

Són les 11:30h del matí quan arribem al port de Hagnaya, just acaba de marxar el vaixell de la companyia Island Shipping Corporation i hem d’esperar al de les 12:30h amb la companyia Super Shuttle Ferry. L’espera no es fa gaire pesada ja que a la sala està posat un partit de la NBA, i entre el partit i la gent que arriba i marxa, la que està allà només per amagar-se de la calor que fa fora i la que dorm als bancs, ens entretenim força amb tot plegat.

Sobre les 12:20h pugem al vaixell, com és habitual quan donen l’ordre d’embarcar tothom corre i s’empeny a la porta d’entrada, encara que hi hagi lloc per a tothom, els filipins volen ser sempre els primers i solen tenir poca paciència per entrar als transports públics i a les cues en general (quants records indis!).

Ja som dins el vaixell i rumb a Bantayan!, illa que destaca per les seves platges infinites, l’aigua de color turquesa i les seves estrelles de mar. Són les 12:40h i quasi puntuals el vaixell es posa en marxa. Però no tot aniria tan bé com sembla; no van passar ni 10 minuts navegant que el motor s’atura!!! 😦

Doncs això, de cop vam passar de sentir el soroll de motor atrotinat a silenci absolut, el motor va i s’atura. Els mecànics es “posen en marxa” (a ritme tropical no sigui que s’estressin) per arreglar el motor però proven una i altra vegada sense haver-hi sort. El motor no funciona! Mentrestant el vaixell deixa el rumb a Bantayan i es deixa portar per la corrent marina d’aquell moment, la direcció era la de tornar a desfer camí direcció al port de Hagnaya. Sense voler cada cop estàvem més a prop del moll i també dels vaixells que estaven allà aturats.

Un d’aquests vaixells, que a més era de la mateixa companyia, surt al rescat. Però podem comprovar que la coordinació entre la tripulació i l’altre ferry és nul·la i de cop crachhhhhhh xoquem contra aquest! La gent es comença ha aixecar nerviosa pel que està passant, alguna persona agafa un salva vides per si de cas. Tot i les “ajudes” de l’altre vaixell el nostre ferry segueix a la deriva, sense massa velocitat però sense massa control tampoc. Crachhhhh tornem a xocar amb un altre barco que està aturat al port… la gent de l’altre vaixell treu el cap per la finestra i ens mira amb cara d’al·lucinats i sorpresos (algun també es parteix la caixa). També veiem a gent del carrer o des de casa seva com s’ho mira encuriosida, fins i tot els nens deixen de jugar per veure l’espectacle. De cop i sense saber d’on apareix una barqueta atrotinadíssima, rovellada i amb aspecte de flotar per casualitat i ens dona un cop de mà. Ens arrossega una mica cap a dins l’aigua i ens apropa a un lloc una mica més segur, encara no sabem com aquella llauna rovellada no es va enfonsar allà mateix; la situació era força còmica i surrealista ja que van trigar unes dues hores per poder apropar el vaixell al port, tot i que estàvem al port, per ficar-nos en un lloc segur. Ningú de la tripulació sabia que fer a cada moment, semblava que ningú dirigia la situació i de tant en tant els treballadors deixaven els seus llocs per anar a fumar.

DCIM100GOPRO
Apunt de xocar amb el primer vaixell
DCIM100GOPRO
Primer salvador… que no va anar massa bé
DCIM100GOPRO
Seguim xocant amb altres vaixells del port…
DCIM100GOPRO
Barqueta salvadora… (encara ens preguntem com flotava)
DCIM100GOPRO
Barqueta en Acció, ens va remolcar i tot….

Finalment la solució va ser posar-nos en paral·lel a un altre vaixell, primerament vam xocar contra ell un parell de cops, com no, i un cop ens vam lligar a l’altre barco vam anar tirant les motxilles i les maletes pel costat, per després saltar-hi nosaltres a dins. D’aquesta manera vam poder sortir al carrer altre cop i agafar el vaixell que finalment ens va portar a Bantayan. Encara tenim gravat al cap la pobre iaia que viatjava amb una família filipina que la van haver de pujar com un sac de patates i passar-la a l’altra banda, pobreta quasi no podia ni caminar per ella sola.

DCIM100GOPRO
A l’abordatge!!!!

I d’aquesta forma vam aconseguir arribar a Bantayan amb quasi quatre hores de retard i una gana de mil dimonis.

But… it’s more fun in Philippines! jajajaja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s