Pujar al volcà Rinjani per lliure

Finalment ens decidim! Després de buscar molta informació, valorar si portem el material necessari i analitzar les dificultats de la ruta, pensem que si que és possible pujar al Volcà Rinjani de 3726m en un sol dia, o si més no al cràter a 2641m on poder contemplar les vistes del llac Danau Segara Anak i del volcà actiu Gunung Baru que hi ha en el seu interior, això sí, cal estar en forma i tenir coneixements de muntanya.

El mont Rinjani és el segon volcà més alt d’Indonèsia, situat a la part nord de l’illa de Lombok. Des de qualsevol punt de l’illa es pot contemplar quan no està tapat pels núvols, i en dies clars fins i tot es pot veure des de l’illa de Bali i Sumbawa. La cresta del cràter d’aquest volcà està situada a 2641m i a l’interior hi ha el preciós llac Danau Segara Anak, d’aigua turquesa que acull el volcà Gurung Baru, actualment actiu. Al 1994 aquest va entrar en erupció, tenint que evacuar a tota la població propera per seguretat. Una nova erupció al 2016 va fer que els turistes s’ho pensessin dues vegades abans de trepitjar aquesta illa tan maca que és Lombok.

Vistes des del Cràter del Volcà Rinjani
Vistes des del Cràter del Volcà Rinjani

Hi ha dos punts de partida per començar l’ascens al volcà Rinjani, un és des de Senaru (500m) i l’altre des de Sembalun (900m). A priori sembla més senzill pujar per la segona opció i així t’estalvies uns metres però finalment ens vam decidir pujar per Senaru, ja que vam valorar que pujar al pic era una matada per un sol dia i que les vistes del llac podien ser millors des d’aquesta banda del cràter.

Així que ens despertem a les 00:30 am, esmorzem o sopen, encara no ho tenim clar, i ens enfilem cap amunt. La idea de sortir aquesta hora és per poder veure les vistes del cràter, ja que durant el dia el volcà sol estar ennuvolat i és a l’alba quan hi ha més probabilitats de poder veure alguna cosa. No ens ho pensem, agafem els frontals i cap a munt que fa pujada. El camí comença per pista asfaltada fins el control, que en aquella hora no hi ha ningú, l’asfalt desapareix i continuem per pista de sorra humida i en alguns punts fang. La densa vegetació ens acompanya fins molt amunt i les arrels dels arbres ens ajuden a pujar fent escales naturals.

Caminar de nit és molt diferent, si camines en silenci escoltes tots els sorolls de la selva. Al principi és una sensació estranya però et vas acostumant. De cop un gos juganer ens fa el susto del dia (nit) però finalment ens acompanya un bon tros amb moltes ganes de festa.

Durant el camí ens anem trobant diferents camps base, en alguns hi ha gent dormint on intentem passar sense fer soroll. El camp 3 està situat a 2000m, just on els arbres desapareixen deixant un prat verd amb matolls i herba que rellisca. En aquest lloc la pujada augmenta i ens queden unes dues horetes de trenca-cames pel camí relliscós fins a la cresta del cràter.

A les 6:30 am arribem al cràter, han sigut 5 hores a ritme constant i sense aturades, només per veure aigua i menjar algun plàtan i fruit sec que portem a la motxilla. En aquell moment surt el sol i comença a tocar-nos a la cara, deixant-nos veure les impressionants vistes del mt Rinjani, el llac i el volcà. Ens quedem bocabadats. Les vistes són un espectacle i no podem deixar de mirar com el sol va il·luminant poc a poc la part interior del cràter.

arribada de la sortida del sol
Arribada al cràter del Rinjani
Vistes del cràter des del camp base
Camp Base Rin jani
Camp Base Rinjani per la banda de Senaru
Vistes de la muntanya des del cràter

A les 8 am decidim que ja n’hi ha prou, amb molta pena tornem cap a Senaru, els núvols comencen a pujar i ja es preveu que en cosa de poc temps estarà tot tapat. Tot i que el camí està marcat i és fàcil de seguir no volem que ens enganxi la boira ni que ens plogui, aixi que cap avall a desfer camí. Sorprenentment el camí de baixada el trobem molt més bé del que ens pensàvem a la pujada, trobem que no rellisca tant i descobrim que de nit a vegades puges per llocs com una cabra muntesa, que després amb llum descobreixes que uns metres al costat hi ha un camí com cal.

La baixada la fem amb 4 hores clavades, sent la part més dura de la sortida, ja que anem amb cansament acumulat i les poques hores de son comencen a fer efecte. Amb calma i dedicació anem fent xanet xanet i sense fer gaires parades arribem a les 12 del migdia a la nostra gh, amb un mal de cames considerable però sobretot amb molta son. Pot ser una de les millors caminades de tot el viatge i segur que una de les millors vistes també. A valgut la pena!

Fitxa Tècnica

  • Senaru 500m
  • Cresta del Crater 2.600m
  • Llac Danau Segara Anak 2.000m
  • Mt Rinjani 3.726m
Foto del Mapa de  la ruta del Rinjani
Foto del Mapa de la ruta del Rinjani

Pujar des de Senaru fins al cràter són 2.100m de desnivell positiu, i tornar a baixar són 2100m de desnivell negatiu. Una matadeta però es pot fer perfectament si tens una mica de fondo.

Pujar al Mt Rinjani des de Senaru seria de 500m fins a 2641m, baixar al llac de 2000m, i pujar fins a 3726m. Total 3800m! (una bona matada, ja que després has de tornar a desfer el mateix camí). Aquesta opció no la recomanem a no ser que estiguis molt en forma i habituat a fer aquest desnivells.

Si es puja des de Sembalun (900m) el camí fins al mt Rinjani és més senzill, ja que el camí només fa pujada fins al pic, són 2800m de desnivell positiu i després baixar. Una bona matada si l’objectiu és fer cim, però si només es vol arribar al cràter nosaltres pensem que millor pujar per Senaru.

Contractar guia si o no?

Nosaltres som més d’anar al nostre aire, i com que estem acostumats a caminar i anar per la muntanya ens agrada investigar per poder fer la ruta en solitari, prescindint de guia i sense anar en grups organitzats. D’altre banda recomanem que agafeu guia sempre que no tingueu la forma física adequada, vulgueu més seguretat i si no teniu els coneixements necessaris per anar per la muntanya en solitari. El camí no té pèrdua però sempre es pot tenir algun imprevist.

Si contracteu el servei d’un guia i/o portejador recomanem contractar-lo directament al poble, sense agències ni operadors turístics externs, ja que aquests us inflaran el preu a base de bé i als pobres que fan la feina els pagaran molt i molt poc. El millor és anar al poble i pagar directament, que segur que els guies i portejadors cobraran més i a tu et sortirà més econòmic. Parleu sempre amb els guies que no voleu que es deixi cap tipus de deixalla a la muntanya, ja que n’hem vist molta i sembla que ningú s’en preocupi.

Si contractes un portejador, has de saber primerament que els pobres cobren molt i molt poc per la feina que fan. Els tius van carregats amb entre 25 i 40kg, amb unes cistelles amb un pal de bambú en mig (ha de ser molt incòmode), van caminant amb xancletes i els veus corrents amunt i avall, ràpid per tindre preparat l’esmorzar abans que arribin els clients, que només van amb una petita motxilla per portat l’aigua. Creiem que és bo exigir que aquesta pràctica no es produeixi, evitant que portin tant de pes (la teva màrfega, coberts, got, etc, també te’ls pots portar tu), fent que no corrin en cap moment, i preferint esperar una mica més pels àpats (o ajudar a cuinar-los) i que vagin amb bambes adequades, les xancletes són per anar a la platja encara que ells les utilitzen per a tot.

Porter carregat fins als topes i amb xancletes
Porter carregat fins als topes i amb xancletes

A tenir en compte

El fet d’anar per lliure en aquest parc natural pot generar rebuig per part dels propis guies i portejadors locals, ja que poden pensar que els hi estas treien la feina. Hem llegit històries de persones que ho han fet per lliure i els propis locals els han maltractat una mica, no sabem de quina manera, però podrien arribar al punt de fer-te tornar enrere (o això hem sentit).

Nosaltres ens vam informar bé abans d’emprendre aquesta aventura i els del poble ens van comentar que amb l’entrada l’accés al parc és lliure i que no té perquè passar res. És més, a nosaltres ningú ens va fer ni una mala cara, ni cap pregunta d’on era el nostre guia. Molt bon rollo amb tothom. Però no està de més tenir-ho en compte i saber que si algú pregunta és millor dir que el teu guia està venint (sense aturar-te).

Diferents rutes que es poden fer pel parc natural Rinjani

2 dies 1 nit: aquesta ruta és la més recomanable si no estas acostumat a fer muntanya, ja que no contempla l’ascens al cim (3726m) però si que arribes fins a la cresta, tenint les vistes que hem pogut tenir nosaltres però sense la matada de fer cim. Si es surt de Senaru es fa nit a la cresta, i el dia següent es baixa al llac on hi han unes termes i pots fer el xapu, per després baixar fins al poble de Sembalun (ho fer-ho a la inversa). També pots decidir tornar a baixar pel mateix camí, com tu vulguis.

3 dies i 2 nits: la ruta més recomanada és sortir des de Sembalun (900m), i fer nit al camp base 2600m. El dia següent per la matinada es puja al cim Rinjani (3.726m) on es pot contemplar la sortida del sol des del cim i veure les vistes al llac, si els núvols ho permeten. Es baixa fins les termes (2.000m) i fas el xapu merescut. Es puja fins a l’altre campament de la cara de Senaru (2.600m), on es fa nit i a l’endemà, apart de contemplar les vistes que hem tingut nosaltres es fa una baixada de 2.100m fins al poble de Senaru (500m) on s’acaba la caminada.

De totes maneres es port decidir contractar un guia i portejadors per més dies, o també per pujar i baixar en un dia. Tu decideixes. Contra més dies més contents estaran ells. 😉

Material recomanat

  • Bambes de trekking.
  • Pantalons i samarreta tècnica.
  • Samarreta de màniga llarga.
  • Paravent per la pluja o vent.
  • Frontal (si ho fas de nit o per seguretat).
  • Farmaciola.
  • 2 litres d’aigua per persona (mínim) no hi ha punts d’aigua durant el nostre recorregut.
  • Menjar energètic.
  • Crema solar.
  • Gorra.

Si es passa la nit a la muntanya recomanem a més a més:

  • Forro polar.
  • Pantalons llargs de trekking.

Anècdotes

Anar pujant l’últim tram (el més empinat) i sentir que algú de lluny et saluda rient molt, per acabar-te trobant el caganer del Rinjani de cara demanant perdó, i els seus amics de lluny descollonant-se.

Despeses

  • Entrada al parc:150.000idr (si entres de matinada no hi ha ningú a taquiilla)
  • Menjar: 50.000idr entre fruits secs, 4 litres d’aigua, plàtans i barretes de muesli

4 thoughts on “Pujar al volcà Rinjani per lliure

  1. Això és cada vegada més increïble!!! us aneu superant dia a dia…bé mes a mes!!!!!
    Quina experiència més bonica la pujada a veure el volcà!!!!!!!
    Segur que veu acabar cansats, però la cara de satisfacció i felicitat que feu….no té preu!!!!!.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s