Com perdre dos dies anant de Lombok a Flores (o al revés)

En aquest cas hem contractat una agència que ens ha “organitzat” el viatge de Senggigi (Lombok) a Labuan Bajo (Flores); com sabeu no som gaire de contractar aquest tipus d’agències que eleven el preu a base de comissió però en aquest cas hem vist que les hores d’arribada d’algun ferry i canvi d’autobús eren a molt mala hora i per la nit, també hem llegit que a Indonèsia les comunicacions en transport públic estan fatal. Així que ens donem un luxe i contractem el combo de taxi+bus+ferry+bus+bus+ferry per no haver de pensar gaire en un viatge que a priori havia de ser de 24 hores i finalment va ser de 37h.

Les combinacions són les següents:

A les 10:30 havíem quedat que ens passaven a buscar per l’hotel de Senggigi per portar-nos a Mataram, la capital de Lombok. Finalment ens van passar a buscar allà les 12h però això no va importar ja que ens van comentar, un cop a la parada d’autobús, que tots els busos que surten cap allà ho fan a les 15pm, ja que el ferry de l’altra punta de l’illa al poble que es diu com l’illa, Lombok, no surt fins a les 19h. Així que ens esperem a l’estació on coneixem a una italiana i a un americà que ens van acompanyar durant tota la gimcana plena de despropòsits.

De Lombok creuem a l’illa de Sumbawa on arribem al port de Poto Tano sobre les 22h, pugem al autobús que també ha creuat amb nosaltres i enfilem per poder creuar l’illa. Sobre les 00h parem a Sumbawa Basar on ens donen de sopar, ens havien dit que tots els àpats estaven inclosos però (tot i nosaltres saber que no era així) només ens van donar de sopar, que per cert estava prou bé. Seguim per unes carreteres plenes de corbes i el conductor a tota llet fins al poble de Bima, on a les 3 de la matinada fem un canvi de bus que ens va dur fins a Sepe, al final de l’illa de Sumbawa.

Arribem a Sepe sobre les 6 o 7 de la matinada, no recordem exactament, on en teoria un ferry ens estava esperant per sortir rumb a Labuan Bajo (Flores), però per sorpresa de tothom aquest no està operatiu, ens diuen que fa cosa de dues setmanes que està espatllat i en comptes d’haver-hi dos ferrys per fer el recorregut només n’hi ha un i aquest no arribarà fins les 17h de la tarda. Així que toca esperar 9 hores en un poble de mala mort i sense poder fer res. Total que invadim un warung i com si fos casa nostra esmorzem, dormim al terra com podem, dinem, xerrem i compartim experiències amb la italiana, l’americà, dues daneses i dos francesos molt macos.

sepe xanet xanet
12 hores d’espera interminable a Sepe

Finalment el ferry surt a les 18:30h i arribem a Labuan Bajo passades les 00h de la matinada, no tenim cap reserva feta, ja que l’hora d’arribada era bona en un inici, i toca buscar lloc per dormir. Finalment els vuit anem a un hostel que solament les dues daneses havien reservat per Booking.com, i al no trobar-hi ningú treballant, ens decidim amb poques forces ja a ocupar els llits vuits, passar la nit i descansar per fi, demà ja serà un altre dia.

DCIM101GOPRO
Per fi pugem al ferry…

Si, l’experiència en un inici ja pintava interessant entre tants transports i tantes hores, però si, encara va resultar més apoteòsica: ser un mochilero no sempre és fàcil!

Anècdotes

Estàvem al ferry esperant creuar a l’illa de Sumbawa i vam veure uns nens sota nostre, al port, que no paraven de dir money money, i nosaltres school school. Finalment un Indonesi tira un bitllet a l’aigua i els dos nanus no s’ho pensen, es despullen i es tiren a l’aigua per a veure qui l’agafava abans. Poc després un altre els hi tira un altre bitllet però posant condicions de saltar des de d’alt del ferry, i fins i tot des del pis de més amunt, que està a molts metres. Quan el ferry estava a punt per marxar els nens van començar a contar diners tot fumant cigarrets que un home els ofereix. Mare de Déu que solament devien tenir 9 anys!

Preu

El preu combinat d’aquesta peripècia ens va costar 425.000idr persona amb sopar inclòs i molta paciència. El preu és totalment negociable a la baixa, molt. Si tens temps i ganes es pot fer aquest recorregut per lliure i organitzar-te tu mateix aquestes combinacions, més econòmic segur. També hi ha la opció de Vaixell de l’empresa Pelni però no n’hi ha gaires que surtin al mes així que serà qüestió de sort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s