Volcà IJEN ni a la segona

La primera parada que fem a Java és per contemplar en viu i en directe un espectacle de la naturalesa, el volcà Ijen. Situat a l’est de l’illa, a l’Anell del Foc del Pacífic, aquest volcà actiu d’Indonèsia té la peculiaritat que hi ha unes mines de sofre i un llac de color turquesa que és dels més àcids del món. Aquest llac es troba dins del cràter que fa un quilòmetre de diàmetre, i es troba a 2.386 metres sobre el nivell del mar.

En negre nit es pot veure una explosió de flames blaves que poden arribar als 5 metres. Aquest singular fenomen és conseqüència de les reaccions químiques provocades per la combustió de gasos sulfurosos del llac d’aigua àcida. A mesura que passen les hores i es va fent de dia es veu una gran extensió d’aigua turquesa (que de nit es probable que no sàpigues ni que hi és el llac) amb una columna de fum espesa, on desenes de miners estan treballant en l’explotació de la mina de sofre situada al mateix cràter. En aquesta feina, considerada la més perillosa del món, els treballadors estan en condicions infrahumanes per un sou que ronda els 3 euros al dia. Per guanyar aquest salari han de pujar per un camí entre el fum carregant uns 80 quilograms de pes. Horrorós. La mitjana d’edat dels treballadors ronda els 42 anys…. poc més es pot dir. Esquenes encorbaves, problemes pulmonars i artrosis, són entre d’altres, malalties freqüents que aquestes persones pateixen per pocs euros al dia. De nou…prohibit queixar-se mai més.

Ijen volcano java indonesia xanet xanet
Entrada del trekking del Volcà Ijen

Doncs tota aquesta explicació tant espectacular la podem fer gracies a les lectures prèvies preparant i triant la ruta per Java i a les explicacions d’altres viatgers que ho van poder viure i veure. Nosaltres…. bueno, sempre diuen que t’has de deixar coses per tornar a un país, no? Doncs resulta que ha Indonèsia hi haurem de tornar a passar en un futur, XD.

La nostra aventura pel l’Ijen

Ara doncs, toca explicar la nostra experiència al volcà Ijen, o dit d’una altra manera, “com fer dos fails en un dia i morir-te de son en l’intent”.

Arribem al poble de Banyuwangi al migdia i després de caminar una bona estona aconseguim una habitació en una homestay. Després d’informar-nos sobre on llogar la moto, preguntar una mica la ruta, saber si ho podem fer sols sense que vingui cap màfia i passar pel súper, anem a fer nonetes que a la 1 am el Pepito ens diu que és una bona hora per pujar cap al volcà, per poder entrar-hi de nit i veure el Blue Fire. Ens despertem a les 00.30 am emocionats, fem un cafetó, que el necessitem molt, i ens posem rumb a l’Ijen. Quan no portem ni mig camí comencem a veure que plovisqueja, seguim fins que veiem que plou molt i ens aturem per amagar-nos sota el sostre d’una casa. Esperem… fins que decidim que plou menys i tornem a la carretera.

La pluja no para en cap moment i mentre anem pujant, ja fora del poble, on solament estem rodejats de bosc per una carretera a trams correcte i a trams amb uns foradots del mil, amb mala visibilitat, boira i moooooolta aigua. Ens comencem a adonar que ens hem liat massa, estem xops (el paravents va bé però no pot protegir-nos del diluvi que ens està caient a sobre) i veiem que donar la volta per baixar no és una gran idea amb aquestes condicions i sobretot, amb el desnivell de la carretera, massa fàcil patinar. Tenim la sort que una furgoneta on hi van tres indonesis decideix anar darrera nostra a poc a poc per il·luminar-nos, uns sols.

De sobte trobem un refugi on aixoplugar-nos (vaja, una teulada amb goteres) i decidim parar per amagar-nos-hi fins que plogui menys. Amb nosaltres compartim moments nocturns amb una parella finlandesa que es trobaven amb la nostra mateixa situació (però ells sense fred i en samarreta xopa, estil nòrdic d’aguantar com el Yeti) i un indonesi. Al cap d’una estona ells decideixen seguir carretera amunt, però nosaltres no ho veiem gens clar. Plou molt, fa fred, la carretera està inundada, estem xops i la idea de caminar més d’una hora amb aquesta pluja per anar al cràter tampoc pinta espectacular. Així que ens acabem esperant allí més de quatre hores fins que comença a sortir el sol. Quan ja són les cinc de la matinada més o menys comencem a veure camions i camions de treballadors plens com sardines, drets, tapant-se com poden de la pluja, que començaran la jornada laboral. Cares cansades, resignades… la veritat és que van ser uns moments de molta tristesa per nosaltres, que no acabem d’entendre ni assimilar la gran sort que hem tingut de néixer on hem nascut.

ijen rooftop
El nostre refugi durant tota la nit

La pluja no para ni una mica però estem desesperats, cansats, congelats, així que amb millor visibilitat decidim tornar a l’hotel i descartar la missió volcà pel moment. Baixant xanet xanet i vigilant amb la carretera i els seus sots aconseguim arribar al llitet on descansem unes horetes fins les 11 del matí, hora en que decidim que esmorzarem i farem una segona intentona al volcà.

DCIM100GOPRO
Ojuuu amb la carretera

Doncs si, sobre les 12 del migdia decidim provar sort de nou per poder veure l’Ijen. Enfilem amb la moto carretera amunt. La pluja tarda més a arribar i no és tant abundant com a la matinada, no fa quasi fred i animats decidim arribar fins dalt de tot, on els núvols queden per sota i fa un sol bonito bonito. Visca!!!!

Doncs aquesta emoció ens dura el temps de veure la porta d’entrada al volcà tancada amb un cartell ben clar que diu que l’hora d’entrada és de 2 am a 12 am per la contaminació de l’aire i la toxicitat….i són la una i pico…. Ens fem unes rises amb els treballadors que estan allí controlant l’accés i que hi farem, cap avall s’ha dit. Arribem a la guesthouse i ens tornem a amagar al llit, que avui ha quedat clar que no era el nostre dia.

horaris del volcà Ijen java indonesia xanet xanet
Gran decepció al veure els horaris…. no coment

Informació útil

Amb la moto pots pujar fins al principi del camí, on es comença a caminar, i fins allí és completament gratuït. L’entrada per poder accedir al cràter és de 100.000idr entre setmana i 150.000idr els caps de setmana. Si porteu carnet d’estudiant o alguna altra cosa que et vingui al cap no està malament que provis de rebaixar el preu.

Just a l’entrada del volcà hi ha una parada on poder llogar mascares de gas per 50.000idr, molt important portar-la si és que baixes a la zona on es veuen les flames blaves de nit. De totes formes encara que no baixis no està de més utilitzar la màscara per evitar intoxicacions.

Si et fa mandra conduir de nit hi ha una opció molt interessant, que és pujar de dia i llogar una tenda de campanya per 150.000idr tenda/nit, dormir fins les 2am que obren el camí i començar a caminar.

L’horari d’obertura del camí per accedir al cràter del volcà Ijen és de 2am a 12pm, com a mínim quan i vam anar nosaltres era així, val la pena saber els horaris abans de pujar i que no us passi com a nosaltres… que vam fer un bon fail.

La caminada dura una hora aproximadament de forta pujada, i encara que no ho sembli fa fred en aquestes hores, així que no està malament portar roba d’abric, una bambes i alguna cosa per tapar les orelles.

DCIM100GOPRO
Atenció a la carretera que hi ha de tot

Com arribar-hi

Veníem de Lovina i aquest cop si que vam poder agafar una Vemo, l’únic “transport públic” que hem agafat en tota l’illa de Bali, un luxe, que per 50.000idr per cap ens va dur a Gilimanuk. El trajecte va durar unes 2 – 3 hores, ara no recordem exactament, tot i que dependrà de les aturades que la vemo faci durant el recorregut; és molt típic indonesi/asiàtic parar a mig camí per fer una trucada per telèfon a un amic o parar a fer un cafè per després seguir amb el viatge. El poble de Gilimanuk no té cap encant però és on hi ha el port on s’agafen els ferrys que creuen de l’illa de Bali a Java o a la inversa. De ferrys n’hi ha cada 30 minuts durant les 24 hores de dia i costa 6.500idr, així que no cal patir massa per l’horari, només cal preocupar-se per l’estat de la mar ja que la forta corrent que hi ha entre les illes fa que el ferry es mogui com una barqueta de fusta.

El ferry et porta fins a Ketapang, el poble més oriental de Java, i un cop allí la millor opció és agafar un bus, taxi o qualsevol cosa que et dugui fins a Banyuwangi. A la carretera principal es pot parar el transport, no pateixis. Nosaltres vam agafar una espècie de vemo per 25.000idr, però ens va semblar que era una mica màfia el tema, a mig camí el conductor va parar per demanar-nos més diners i al negar-nos es va enfadar una mica però… és el que hi ha, si et diuen un preu no pots canviar-lo a la meitat del trajecte.

Per arribar al volcà la millor opció per fer-ho per lliure és llogar una moto. Des de la ciutat de Banyuwangi fins al principi del camí per pujar al cràter del volcà hi ha com una horeta més o menys, per una carretera que no és de les millors d’indonèsia que diguem però és pot fer bé. El camí no té pèrdua i està indicat amb cartells. Portar el google maps o el maps.me no va malament per evitar confusions.

On dormir

Ens vam quedar al Pepitos Guest House. La veritat és que el nom ens va fer molta gràcia d’entrada però no va ser pas la nostra primera opció, abans vam provar d’anar a varies homestay però aquestes estaven plenes i finalment vam acabar al Pepes, que per cert ens va encantar. Té moltes habitacions i per tots els preus, la nostra era una habitació senzilla amb ventilador, lavabo privat i bona connexió wifi. Ens va costat 100.000idr la nit i si vols esmorzar per 20.000idr et fan un got de te o cafè, arròs, ou ferrat i verdures, esmorzar complert.

El pare de la GH té una perruqueria al costat que per 10.000idr t’afaita i et talla els cabells, també lloguen motos per 70.000idr al dia, bona opció si vols pujar al Ijen per lliure.

On menjar

Direm el Mie Valentine; The Pure Noodles per dir-n’he algun. Està molt aprop del Pepitos GH i fa els millors noodles de tot el barri. Vale, exagerem ja que tampoc vam estar tant de temps al poble per afirmar una cosa així però ens va semblar de molta qualitat pel preu, 10.000idr (0,6€) el plat de noodles amb cogombre tallat a banda i un caldet boníssim al costat.

Despeses

  • Allotjament: habitació doble senzilla, neta, lavabo privat, wifi i esmorzar per 120.000idr nit.
  • Transport: de Lovina a Gilimank amb vemo 50.000idr, creuar de Bali a Java amb ferry 6.500idr i de Ketapang a Banyuwangi amb vemo 25.000idr.
  • Menjar: sopa de noodles al The Pure Noodles per 10.000idr el plat.
  • Llogues moto: honda vario per un dia sencer 70.000idr (el preu del lloguers a Java és una mica més car que Bali).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s