Peripècies per anar de Yogyakarta al Llac Toba en Transport Públic (3 dies i 7 hores)

Per culpa d’una pujada de preus, inexplicable, dels bitllets d’avió de Yogyakarta (Java) fins a Medan (Sumatra), decidim creuar la meitat de Java i bona part de Sumatra, sisena illa més gran del planeta i tercera d’Indonèsia, amb transport públic! de Sud a Nord. L’aventura està assegurada ja que la distància entre Yogyakarta fins el llac Toba és de 2.500 km i les carreteres són força interessants… tant per l’estat d’aquestes com pel trànsit i la conducció.

Yogyakarta – Merak

El primer trajecte és el més senzill i per nosaltres el més romàntic, ja que el fem en tren i ja sabeu l’apreciï que li tenim als trens; després de creuar tota Índia de nord a sud amb sleeper class. Així que no ens ho pensem i comprem els bitllets a la mateixa estació central de trens, Stasiun Lempuyangan que ens durà a Merak, últim poble de l’illa de Java on hi han els ferris que creuen cap a Sumatra en unes mòdiques 14 hores en un econòmic class que ens costa 300.000idr per cap. Trens directes a Merak només n’hi ha un al dia, i aquest surt a les 12:47 del mig dia, cap a Jakarta n’hi ha molts però després per anar a Merak has d’agafar un bus i creuar-te la quarta ciutat més poblada del món, així que tu mateix.

DCIM101GOPRO

Els tren que ens porta a Merak esta increïblement net, és còmode i de tant en tant passa el de l’arròs per si tens gana. Durant el trajecte ens acompanyen les vistes precioses dels camps d’arròs i ens regala una posta de sol. El trajecte es fa llarg però com el tren no mareja ens dona temps de posar-nos al dia amb el blog i ens organitzem una mica la peripècia aquesta que no sabem encara si ens acabarà sortint com volem.

Merak – Bakauheni

Merak és la ciutat més occidental de Java, on hi ha el port que enllaça l’illa de Java amb la de Sumatra. La connexió tren/ferry és molt senzilla, només baixar del tren has de pujar a la passarel·la que queda a mà dreta que et porta directament a la taquilla per comprar el bitllet i pujar al ferry, així de fàcil. El preu son 15.000idr per cap i surten cada 30 minuts – 1 hora les 24 hores del dia, el trajecte té una durada de 2 hores.

El ferry és molt gran, trinxat i brut; a la part de baix pugen el cotxes, camions i autobusos, i a la part de dalt és per la gent que s’estira com pot per poder dormir, en cas que viatgis de nit. El problema més gran és que hi ha una especia d’orquestrilla rara que es fot a cantar durant tot el trajecte amb la música a tope i sense que a ningú li interessi massa… és fa difícil entendre que fa una banda de pacotilla a les 3 de la matinada tocant música a tope durant les dues hores de trajecte, però sembla que ningú es queixa així que els hi deu agradar, ves a saber.

Bakauheni – Bandar Lampung

Abans de baixar del ferry vam anar al pis de baix on hi han tots els vehicles esperant per sortir i vam demanar si algun ens podia portar a Bandar Lampung. La primera bemo que vam preguntar ens va dir que si ens va portar cap allí. Un cop vam arribar a Bandar Lampung vam veure que aquesta no parava a l’estació de bus i seguia cap a una altre direcció, al preguntar-li ens va dir que ens deixava a l’aeroport ja que no entenia que volguéssim anar a Medan amb bus, ara podem dir que ho entenem perfectament. Finalment va parar a una altra bemos i aquesta última ens va portar a la parada de bus ALS del poble de Bandar Lampung. Per la pròxima val més la pena dir que aneu a ALS Terminal i no tindràs problemes.

En aquell moment encara podíem canviar de plans i anar amb avió però no, vam seguir amb el nostre pla sense saber les conseqüències del següent viatge que ens estava esperant.

DCIM101GOPRO
Good Morning Miss

Bandar Lampung – Tebing Tinggi

Ens van dir que la companyia ALS de busos feia el recorregut Bandar Lampung – Medan, entre molts altres recorreguts de llarga distància, entre els quals hi ha el trajecte Bandar – Parapat, que era la primera opció ja que és on volíem anar directament, però aquest sortia a les 11 de la nit, i sent encara les 9 del mati ens quedaven 14 hores d’espera, així que vam decidir agafar el bus Bandar Lampung – Medant que ens va costar 370.000idr per cap. A les 10 va arribar el bus, procedent de Jakarta.

DCIM101GOPRO
Bus dels horrors de la Companyia ALS

Aquí deixem els preus i destinacions de la companyia ALS. 

El recorregut va durar un infern de 54 hores seguides dintre el bus, en el qual el de menys van ser les hores. L’ambient que si respirava, no només per la de merda que tira la gent per tot arreu, sorolls de menjar amb la boca oberta i música a tope durant tot el recorregut, sinó perquè la gent fumava a dins del bus sense finestres de forma descontrolada; ens va recordar a les discoteques o bars quan encara es podia fumar. Creiem que encara fem olor a tabac. Vam aconseguir que només fumessin a la part de davant del bus, però no ho va entendre tothom de la mateixa manera, és més, pares amb nadons fumaven més que qualsevol altre. Per finalitzar aquest viatge boig van aparèixer a mitja nit (de la segona nit al bus) un parell de noies molt joves que es van marejar, vomitant tot el camí (no llegiu aquesta última frase si sou molt aprensius, pot ferir sensibilitats) i deixant les bosses de vomitat escampades per tot el bus; una d’elles va rebentar.

DCIM101GOPRO
Vam tenir temps de fer-nos coleguitas del conductor

En resum, mai més un bus de tant llarga distància i encara menys a Àsia, ja que igual t’estalvies uns pampimets però vam perdre temps de vida, i qualitat segur.

Tebing Tinggi – Parapat

Cap a les 16 de la tarda vam arribar a Tenig Tinggi, el bus ens va deixar a la mateixa companyia ALS, on d’allí ens esperaven les últimes 3 hores de públic bus. El bus es para directament a la carretera i costa 30.000idr per cap. El trajecte s’ens va fer pesat per les hores acumulades i el cansament, a més a més, la gent fuma descontroladament dintre el bus i sembla una cosa habitual.

Arribem a Parapat sobre les 20 hores pensant en agafar un llit i res més, les hores ens han matat i no tenim gaire clar si ens ha valgut la pena fer el recorregut d’aquesta manera. A l’endemà tocarà agafar un ferry per anar al poble de Tuk Tuk on ens esperen uns dies de tranquil·litat i relax que bé ens ho mereixem.

Conclusió

No val la pena creuar Sumatra d’aquesta manera, el fet d’anar justos de temps i de tenir dos mesos de visat ens ha fet decantar-nos per aquesta bogeria, però per la pròxima sabem que no ho farem d’aquesta manera.

Una alternativa pot ser anar primer a Padang i d’alli a Bukittinggi i passar un parell de dies per allí, el trajecte dura 35 hores i no 54, i és pot fer més passable aquesta aventura amb bus. L’altra és agafar un vol fins a Medan o Padang, és una mica més car però segur que guanyes temps i qualitat de vida.

Total despeses de transport:

  • Tren Yogyakarta- Merak: 300.000idr per cap.
  • Ferry Merak- Bakauheni: 15.000idr per cap.
  • Bakauheni- Bandat Lampung: 20.000idr per cap.
  • Autobús infinit de Bandat Lampung- Tebing Tinggi: 370.000idr per cap.
  • Autobús Tebing Tinggi- Parapat: 30.000idr per cap.
  • Ferry Parapat-Tuk Tuk: 15.000idr per cap.

Total per persona: 750.000idr (preu avió Yogyakarta – Medan 2.000.000idr)

One thought on “Peripècies per anar de Yogyakarta al Llac Toba en Transport Públic (3 dies i 7 hores)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s