Guia de Myanmar Xanet Xanet

L’antiga Birmània és el país menys conegut i visitat del conegut sud-est asiàtic. La seva difícil situació política durant més de 5 dècades, han fet que Myanmar no s’hagi pogut donar a conèixer ni obrir al món com la resta dels seus veïns. Des de fa pocs anys, la junta militar ha rebaixat el control i el turisme per lliure pot començar a gaudir d’aquest espectacular i meravellós país.

DCIM101GOPRO

Myanmar es pot descriure com el país dels somriures, de les mirades entranyables, tímides i sinceres, ja que els seus habitants, malgrat totes les adversitats viscudes, tenen un somriure als llavis per poder tirar endavant. Per desgràcia, és un dels països on més diferències hi ha en el nivell de vida dels seus habitants, ja que bona part de la seva economia està controlada per l’antic govern militar. També cal destacar que té unes infraestructures molt precàries, fent que el nivell de vida de les persones no sigui el més adequat.

A més a més, el govern se salta els drets humans quan es tracta de les minories ètniques del país (unes 135), que han de lluitar per continuar amb la seva cultura, costums i religió. Quan nosaltres hi vam estar, durant el gener del 2017, el govern militar estava duent a terme una neteja ètnica amb la minoria musulmana rohingya, amb més de 40.000 persones desplaçades cap a Bangladesh. El govern els va prohibir la ciutadania l’any 1982, i des de llavors són immigrants il·legals sense accés a l’educació ni a feina.

Oficialment el país es diu República de la Unió de Myanmar, i està situat al nord-oest de la regió denominada com a sud-est asiàtic, limitant al nord i est amb Xina, al nord-oest amb Bangladesh i Índia, a l’est amb Laos (separats pel riu Mekong) i Tailàndia, i al sud-oest amb el mar d’Andaman i el golf de Bengala (a l’oceà Índic).

Té una població estimada de més de 51 milions d’habitants. La seva capital és Naipyidó, i la seva ciutat més poblada és Rangún, que va ser la capital del país fins al 2005.

Birmània va aconseguir la independència l’any 1948 del Regne Unit (colònia del 1824-1948), però després, del 1962 al 2011, va estar governat per una dictadura militar, en el qual es van celebrar eleccions només dues vegades. El 1990 la Junta Militar va perdre les eleccions de manera molt clara davant la Lliga Nacional per a la Democràcia, però el govern no va fer cas dels resultats, i va arrestar als líders opositors. Les segones eleccions van ser el 2010, on el govern militar va il·legalitzar la Lliga Nacional per a la Democràcia. Des del març del 2016 el govern està liderat pel president Htin Kyaw i per la novel de la pau Aung San Suu Kyi com a Consellera d’Estat.

La principal activitat econòmica del país és l’agricultura, amb dos terços de la població treballant en aquest sector. El cultiu més important és el de l’arròs. Això es tradueix en una població bàsicament rural, amb una esperança de vida molt baixa, de 66 anys.

La religió predominant és la budista, que la practica un 89% de la població. Un 4% és cristiana, un altre 4% és musulmana, un 1% té creences animistes i l’últim 2% està format per altres, com hinduisme o religions xineses.

La nostra ruta per Myanmar

Encara que el visat turista sigui de 28 dies, nosaltres vam allargar un parell de dies la nostra estada al país. La primera parada va ser a la ciutat de Rangún, on passem un dia entre el caos de la ciutat més poblada de Myanmar i la màgia de viure el “buddha’s party” en primera persona. Seguim la ruta fent parada a Pyay, poble petit i poc conegut que ens va deixar indiferents. Després d’un viatge amb el pitjor autobús de la història arribem a Bagan, la parada per excel·lència birmana que no et pot deixar pas indiferent, és difícil descriure-la amb paraules, s’ha de viure! La quarta parada és la ciutat de Mandalay, que visitem ràpidament per seguir cap a Pyin Oo Lwin, poblet on fem nit per agafar al matí el tren més conegut de Myanmar, el que passa per l’aqüeducte de Gokteik, i que ens porta a Hsipaw, poblet de muntanya on descansem una mica en un clima més fresquet. La ruta continua i ens porta a una altra visita obligada del país, l’Inle Lake, el qual naveguem i visitem en un bonic dia, per agafar un autobús en direcció a la Golden Rock, una roca sagrada pels budistes que fa equilibris per no caure precipici avall. Ràpidament marxem per arribar a Hpa-An, on agafem una moto i visitem els seus voltants, plens de muntanyes verdes i coves amb budes. Passem una tarda a Mawlamyaing esperant agafar un nit bus direcció a la costa del sud, Dawei, on en tres dies recorrem amb moto una zona de platges espectaculars, solitàries i salvatges. L’última parada és a la ciutat de Myeik, on fem una parada per seguir rumb al sud i poder creuar la frontera amb Tailàndia.

Visat

El visat per a turistes és per 28 dies no extensibles, i és obligatori tramitar-lo abans d’arribar al país; no és pot fer “on arrival”. I per tramitar la visa per entrar a Myanmar es pot fer mitjançant la e-visa, i fer tots els tràmits per internet, o anant a una ambaixada birmana d’un país tercer, com per exemple a Bangkok, i tramitar la visa presencialment. Si vols saber com és el procés de tramitació de la visa de Myanmar pas a pas només has de clicar l’enllaç que t’hem preparat (pròximament).

Moneda

La moneda de Myanmar és el Kyat (MMK o K) i el canvi quan hi vam anar estava a 1€ = 1.600k. El bitllet més gran és el de 10.000k, i val la pena descanviar-lo ràpid, en allotjaments o transports llargs, ja que són molts diners per a la resta de coses. En alguns allotjaments solen dir-te el preu en dòlars, però només els accepten si estan en excel·lent estat, si no prefereixen els Kyats.

Lluny queden els dies en què era difícil trobar caixers automàtics, actualment n’hi ha per a tot arreu; n’hem vist fins i tot dins d’algun temple budista molt important. Els caixers solen cobrar entre 5.000k i 6.500k cada vegada que treus i la quantitat màxima és de 300.000k.

Quan visitar Myanmar?

El temps sempre pot variar i cada vegada està més boig i canviant per culpa del canvi climàtic, és a dir, per culpa dels humans. Però, normalment sol anar així:

  • L’hivern és el gener i febrer, on en zones més altes de muntanya fa fresqueta i fins i tot fred.

  • La temporada de pluges va de juny a octubre, recomanem evitar aquesta època el màxim possible. 

  • La temporada seca i de més calor sol anar de novembre a desembre i de març a maig.

La temporada alta pel turisme és de desembre a març.

Transport

La majoria de desplaçaments els vam fer amb bus i mini van. Les mateixes agències són les encarregades de vendre els bitllets i fan de parada de bus, no hi ha parades oficials d’autobús com a tal, ni taquilles on poder comprar el bitllet, així que toca preguntar a les agències de la zona i comparar opcions i horaris (a cada post hem deixat la ubicació de l’agència, preu i horaris).

Com a recomanació direm que val la pena que t’ensenyin la foto del bus, sobretot si viatges de nit, ja que hi ha molts busos encara de l’època britànica que còmodes, còmodes…. no ho són, ho diem per experiència!

La pega dels busos nocturns és que solen arribar a hores molt dolentes de la matinada, entre les 4-5 del matí…

Allotjament

El govern birmà imposa una taxa hotelera per allotjar a estrangers (hem sentit que del 50%), fent que aquests siguin més cars que a la resta dels països del sud-est asiàtic, i a més a més de qualitat molt inferior, tot i que alguns inclouen l’esmorzar. L’habitació més cara ha estat de 18USD (el nostre luxe!) i la més barata de 7USD i sempre ens han demanat el passaport per fer el check-in.

Els preus dels establiments que hem trobat per agoda o booking sempre han estat molt més elevats que els trobats pel nostre compte, tot i així costa una mica més de trobar-los, ja que has de buscar el que pot allotjar estrangers. La clau és trobar els que paguen l’impost i no s’anuncien per internet, per això a cada post del lloc on hem estat hem deixat un llistat d’opcions “econòmiques” perquè puguis triar.

Menjar i beure

El menjar birmà és una mescla deliciosa entre el menjar indi i xinès amb un toc del sud-est, ens ha encantat i no ens hem cansat en tota l’estada al país; ser vegetarià aquí no és un problema, i a més a més, és molt i molt barat.

Els plats típics a destacar són els Shan noodles; una espècie de noodles blancs amb verdures i cacauets, oju que sol ser picant; un plat que es diu Mohinga, que és una altra varietat de noodles i la Tea Leave Salad; que són fulles de te fermentades barrejades amb tomàquet i fruits secs amb un toc de llimona; el nostre plat preferit. Si ets amant de les amanides, has de saber que en temporada fan amanida d’advocat, de papaia i de mango, ens encanten aquestes amanides!

El nostre recurs per esmorzar, quan no estava inclòs amb el preu de la guest house, és buscar l’indi de la zona que faci rotis o nans, és el nostre “pa”, acompanyat sempre d’un estimat chai, te negre amb llet i 3 kg de sucre o llet condensada. Recorda però que els birmans comencen el dia molt d’hora, 4 o 5 del matí, així que si vols esmorzar, has de matinar o conformar-te amb el que sobri a l’hora que tu et despertes, nosaltres mai els hem guanyat…

Com a curiositat a Myanmar són molt típiques les teteries al carrer, normalment amb tauletes de mida classe de P3, on prendre un te verd, gratuït, i pots demanar alguna cosa per picar com rollets, samosas, etc… sempre són fregits. És un bon lloc on veure la vida passar i compartir una estona amb els locals. Per conèixer més curiositats birmanes et deixem l’enllaç aquí (pròximament)

La cervesa estrella del país és la Myanmar Beer i la Dagao Beer, les dues tenen cervesa de llauna, de vidre de 660cl i de tirador. Nosaltres hem buscat sempre els bars amb birra de tirador, és molt més barat que les ampolles i llaunes del súper; la gerra per 800k (0,5€).

Despeses

Allotjament: 4,4€ persona/dia. Nosaltres anem als llocs més barats que trobem, amb l’única excepció de si hi ha companys de pis o la probabilitat de trobar-ne és molt alta. En aquest cas, anem al segon més barat. En transport nocturn i hem viatjat cinc nits.

Menjar: 3€ persona/dia. El menjar a Myanmar és molt barat si vas a establiments locals. En canvi, si més aviat menges en restaurants per a turistes, el preu et pujarà força. Nosaltres mengem vegetarià, si mengeu carn el pressupost us pujarà.

Transport: 3,9€ persona/dia. Ens hem mogut amb autobusos o vans, comprats tant en agències de turisme com a l’estació d’autobusos directament. Un cop en tren.

Turisme: 0,9€ persona/dia. En realitat hem pagat poques coses relacionades amb el turisme, ja que fins i tot els temples de Bagan vam decidir no pagar-los i buscar la ruta alternativa.

Varis: 1€ persona/dia. Aquí incloem productes d’higiene i també aigua, sucs, refrescos, cervesa, roba…

Comissió: 0,4€ persona/dia. En aquest país EVO bank no ens ha anat tan bé com en la majoria de països. També hi hem sumat els dòlars de penyora al sortir dos dies més tard del país.

Són 13,6€ al dia per persona.

2 thoughts on “Guia de Myanmar Xanet Xanet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s