El tren de les terres altes de Sri Lanka! D’Haputale a Nanu Oya (i tornar el mateix dia)

Per allí on passa un britànic sempre deixa una plaça del rellotge, muntanyes plenes de camps de te i un sistema ferroviari força interessant, i a Sri Lanka no podia ser diferent. L’illa no és massa gran, tot i així compte amb un sistema de vies molt complet, on totes les línies tenen com a punt de partida Colombo Fort, la capital, i d’allí surten cap al nord i sud del país, resseguint la costa oest, i després d’altres vies que van cap a l’interior del país, sent una alternativa molt bona per a desplaçar-se. Si ets amant de viatjar en tren, aquesta illa t’encantarà! Aquí deixem el mapa de línies ferroviàries de l’illa i la pàgina web on consultar els horaris, distàncies, preus, etc.

DCIM101GOPRO
Passant per les plantacions de te

Però aquí el que volem explicar és un trajecte en concret, el que travessa les terres altes de Sri Lanka, al centre de l’illa, passant muntanyes i camps de te. És considerada un dels trajectes amb tren més bonics i espectaculars del món, i donem fe que és així, és simplement una passada.

Aquest recorregut comença a Kandy, la porta d’entrada a les anomenades terres altes, i acaba a Bulludasdad, final de trajecte, però la majoria de turistes solen finalitzar el trajecte a Haputale o a Ella, depenent de la ruta.

Aquest recorregut es pot fer en un sol cop o en etapes, com per exemple de Kandy fins a Nanu Oya, la parada per anar a Nuwara Eliya, la segona etapa de Nanu Oya fins a Haputale i la tercera fins a Ella.

Horaris

La millor manera de saber els horaris del tren és anar a l’estació directament i preguntar, o mirar-ho per la pàgina web de Sri Lanka Railway. Aquesta pàgina ens va funcionar molt bé i creiem que és força fiable. A la pàgina surten els trens principals, però a la pràctica n’hi ha molts més; no tenim ni idea del perquè.

Classes de Tren

Pel que vam veure, i experimentar, hi ha dos tipus de trens; els nous i els vells. Els nous són els ràpids, estan pintats de color blau, els seients són còmodes i hi ha zona de bar; si pots, tria aquesta opció. Els vells estan força atrotinats, són de color vermell òxid i també els utilitzen per transportar mercaderies; no va més lent que l’altre, però sol parar més estona a les estacions.

DCIM101GOPRO
Esperant a que es posi en marxa el tren

Categories

Hi ha tres classes; primera classe, segona i tercera.

La primera classe: els vagons de primera classe estan aïllats de la resta; les finestres i portes estan tancades, no passen els venedors de samosas 😦 i diguéssim que ningú els molesta; són únicament per turistes. Aquests vagons són gestionats per dues companyies privades; i els que fan és donar un servei més complet al viatger, els seients estan numerats i són individuals, es poden reservar amb antelació i hi ha càtering (si ho demanes). Els preus són molt més elevats que el de la resta de categories i cal reservar amb molta antelació; un o dos mesos abans.

La segona i tercera classe són les que utilitzen els locals; pots anar assegut a la porta oberta i les cames a l’aire o treure el cap per la finestra, hi ha els venedors de samosas amunt i avall a totes hores, les famílies amb els nens i la majoria de viatgers, que opten per l’opció barata (com nosaltres) o que es queden sense lloc a primera. L’única diferència entre una i altre és que la segona els seients són individuals, com seria el bus, i els de tercera els seients es miren els uns amb els altres amb una taula al mig.

El preu entre tercera i segona és el doble, però irrisori igualment, els seients no estan numerats i no es pot reservar; vas 20 minuts abans i compres el bitllet. El més segur és que vagis dret bona part del viatge, però en realitat, el més interessant és buscar un lloc per treure el cap per la finestra o a la porta mateix.

DCIM101GOPRO
Enamorats d’aquest tren

Preus

Els preus de 2na i 3ra classe semblen de broma, per anar de Haputale a Nanu Oya, 40km, en tercera classe ens va costar 40r (0,20 cèntims) i la segona classe costava 80r (0,40 cèntims). Aquí deixem el llistat de preus de l’estació de Haputale cap a altres destinacions d’aquesta línia de tren.

Amb aquestes categories no es pot reservar, hi has d’anar 15 minuts abans, fas la cua i compres el bitllet, no et preocupis perquè tothom i cap (t’ho diem per experiència), a no ser que sigui un cap de setmana o un dia de festivitat especial.

tren terres altes (1)

Perquè anar de Haputale – Nanu Oya i tornar?

Si aquesta ruta per Sri Lanka l’haguéssim fet amb transport públic segurament hauríem agafat el tren de Kandy a Nanu Oya per visitar Nuwara Eliya, el següent dia fer el tram fins a Haputale i el tercer dia cap a Ella, però al fer Sri Lanka en tuk tuk, hem hagut de pensar com fer algun recorregut espectacular en tren.

El que vam fer és buscar informació del tram més maco de tot el recorregut, i aquest és el de Haputale – Nanu Oya. Així que quan vam arribar a Haputale vam decidir que deixaríem aparcat el nostre estimat Chilly (el tuk tuk) a la guest house per un dia, i vam pujar al tren de les terres altres. Ens ho vam prendre com una atracció d’un dia, més que un mitjà de transport. A més a més, els horaris per anar i tornar ens van quadrar a la perfecció.

Vam agafar el tren que sortia direcció Nanu Oya a les 7:50 am i a les 9:30am ja havíem arribat, va ser baixar del tren i veure que el tren de tornada estava a punt de marxar, no ens va donar ni temps a comprar els bitllets que ja estàvem en marxa. A les 11am vam arribar a Haputale i encara vam tenir temps per aprofitar el dia.

La nostra experiència amb el tren de les terres altres

Aquell dia ens vam proposar despertar-nos ben d’hora per anar a l’estació, no ens volíem quedar sense bitllet, fins i tot portàvem aigua i galetes per si no ens donava temps a esmorzar. A les 7am vam arribar a l’estació i tot impacients anem a la taquilla per compra el bitllet, però per la nostra sorpresa ens diu el revisor que fins a les 7:30 no s’obre taquilla així que “que prisa hay”, anem a fer uns egg roti i un te per fer temps. Finalment a les 7:45 s’obre la taquilla, no sé perquè hem matinat tant… en fi.

DCIM101GOPRO
Estació d’Haputale a les 7:30 del matí

A les 7:50 arriba el tren i tots els de tercera classe ja estem impacients per veure on ens asseurem, els locals s’apilen en massa a les portes i els pocs turistes que hi ha a aquesta hora intentem fer el que podem per escolar-nos entre la multitud que espera. Pugem entre empentes quan descobrim que el tren va quasi buit!! No ens ho podem creure, pel que havíem sentit aquest tren sempre va ple i és molt difícil poder-se asseure, i encara més difícil poder treure el cap per la finestra per veure les vistes. En aquell moment agafem els primers llocs que veiem, pensem que hem d’anar còmodes, però al cap de 5 minuts decidim que el millor lloc és asseguts a la porta, amb les cames a fora del vagó; el vent ens comença a despertar i els sol ens pica a la cara, com hem triomfat.

DCIM101GOPRO
Asseguts a la porta i anar contemplant el paisatge

El tren es posa en marxa a poc a poc, i tot i ser dels nous fa forces sotracs i soroll, tocant la botzina cada cop que passa per zona de cases avisant als locals, que no sabem el motiu però els encanta caminar per les vies del tren a totes hores. Les vistes són espectaculars; comencem veient la panoràmica de la vall de Haputale per tot seguit, endinsant-nos en plantacions de te d’un color verd intens. Més endavant passem per boscos d’eucaliptus que podem olorar, i fins i tot podem veure de fons l’Adam Peak, que és molt fàcil d’identificar, tot creuant ponts de ferro i túnels negra nit; a l’anar asseguts a la porta sembla en moltes ocasions que estiguem volant, més que en un tren.

DCIM101GOPRO
Travessant un bosc d’eucaliptus

Les millors vistes del recorregut Haputale – Nany Oya estan a la part dreta del tren fins a arribar a Patipola, llavors el cantó maco és el de l’esquerra.

El recorregut dura més o menys una hora i mitja, on canviem de lloc constantment segons les vistes que veiem, hi ha lloc a tot el tren, així que ens dóna temps a fer fotos tontes i a mirar les vistes increïbles que ens ofereix aquest país tan salvatge.

A les 9:30 arribem a l’estació de Nanu Oya, baixem i ja ens trobem el tren que ens portarà a Haputale, aquest és dels vells atrotinats i només hi ha tres vagons… va a rebentar de gent. Mirem de comprar el bitllet fins que escoltem que el tren està a punt de posar-se en marxa, així que pugem com podem i com una llauna de sardines ens acoblem dins del vagó.

DCIM101GOPRO
En prou feina podem veure per la finestra de la gent que hi ha

Aquest tren si que és com ens havien explicat, petit i amb molta gent, 50% turistes i 50% famílies senceres de locals, tots els seients estan ocupats i els passadissos estan plens de gent dreta. Alguns intenten fer-se lloc per veure les vistes, tot lluitant amb els dels costats que intenten el mateix, res a veure amb el viatge d’anada. En aquesta ocasió ens limitem a viure la vidilla local de dins el tren, degustar samosas i conversar amb altres turistes.

DCIM101GOPRO
Bon menú nutritiu a base de somosas i d’altres fregits

A les 11am arribem a Haputale on paguem el bitllet a la sortida i amb un somriure d’orella a orella anem a fer un coco per celebrar el gran dia, que tot just acabava de començar.

3 thoughts on “El tren de les terres altes de Sri Lanka! D’Haputale a Nanu Oya (i tornar el mateix dia)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s