Shangri la, el negocí tibetà!

Decidim fer un “suben-bajen” a Shangri la des de Lijiang ; els cants de sirena ens porten fins aquí i cegats pel “poble tibetà”, el temple “Ganden Sumtseling Gompa” i “el paradís a la muntanya” que és el que vol dir Shangri la… no ens ho pensem dues vegades per descobrir aquest poble que sembla tan i tan especial.

Shangri la, o paradís de la muntanya, és va donar a conèixer per l’escriptor James Hilary en escriure la novel·la “Lost Horizon” l’any 1933. Aquesta novel·la, que tenim pendent llegir, transcorre en un lloc anomenat Shangri la, però no concreta el lloc, sinó que parla d’una idea de paradís. Durant un temps els experts van intentar determinar el lloc exacte d’on havia passat aquesta història; uns deien que era dins el territori tibetà, d’altres que era a Bangladesh i finalment els xinesos es van apropiar d’aquest concepte, i van determinant que Zhongdian, situat al nord de la regió de Yunnan, era el lloc exacte on havia passat la novel·la. El que va passar l’any 2002, és que van canviar el nom del poble original pel de Shangri La, tal qual, i es van quedar tan amples. Aquest canvi va suposar un augment molt significatiu de turistes a la regió en un 60% més, cosa que ha transformat completament la zona.

Ancient Town of Shangri la
Ancient Town of Shangri la

Continua la lectura de “Shangri la, el negocí tibetà!”

Com tramitar el Visat Xinès a Kuala Lumpur

Si ens ho haguéssim dit uns mesos enrere ni s’ens passava pel cap passar per Xina, però finalment vam decidir fer-li una sorpresa a la Laia, la germana de l’Alba, que anava de vacances al gegant asiàtic i en un tres i no res vam iniciar els tràmits per obtindre el precisat visat xinés.

Ens havien dit que era molt complicat i inclòs havíem sentit que des de Malàisia no es podia sol·licitar, però res de tot això, ho teníem decidit i vam provar sort, no teníem res a perdre excepte un bitllet d’avió que et demanen per poder tramitar el visat, però la causa valia la pena.

Continua la lectura de “Com tramitar el Visat Xinès a Kuala Lumpur”

Lijiang, el museu vivent

Lijiang és la ciutat més maca que hem visitat al sud de Xina, situada al nord de l’estat de Yunnan, molt a prop de l’entrada al Tibet. El poble es troba a 2.400 metres d’altitud i està rodejat de muntanyes, així que el seu clima és més aviat fresquet; vam passar-hi a principis de setembre i la jaqueta per la tarda-nit era indispensable.

L’encant d’aquesta ciutat recau en l’Old Town, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de del 1997, en el mateix moment que Pingyao, fet que fa que en el barri vell estigui prohibit fer-hi construccions modernes i també la circulació de cotxes, quin gust!

Beautifull Lijiang
Que maco que és Lijiang…

Continua la lectura de “Lijiang, el museu vivent”

Black Dragon Lake

El Black Dragon Lake és l’estany més fotogènic del Jada Spring Park, el parc més important de la ciutat de Lijiang. Situat al nord de l’Old Town i als peus d’Elephant Hill, on hi han varis miradors, és fàcil accedir-hi caminant des de la “big waterwheel” tot seguint riu amunt (una agradable passejada). Aquest parc, Jada Spring Park, compta amb dues parts, la primera part, i la principal, és on hi ha el fotogènic Black Dragon Lake amb temples dins l’aigua, passarel·les i ponts on gaudir d’una passejada tot contemplant el regal de les vistes del llac, dels temples i les muntanya nevada de “Jada Dragon Snow Mountains” al fons si fa un dia clar, és idíl·lic! Però com és habitual a Xina s’ha de pagar per entrar 80Y (i sense descompte amb carnet d’estudiant), un robo!! així que hi ha dues opcions.

Black Dragon Lake
Black Dragon Lake

Continua la lectura de “Black Dragon Lake”

Visitar Chengdu i deixar els pandes tranquils!

Deixem Xi’an esperant que el temps millori una mica, ens ha plogut quasi cada dia des de Pingyao i ha començat a refrescar, cosa que agraïm, però sembla que per aquí continuarà plovent; estem a finals d’agost i els monsons encara hi són presents, així que no hi ha altre que adaptar-se i visitar amb tots els “atuendus” de pluja; paraigües, cobre motxilles, paravents i les bambes de plu… bé amb els peus mullats tot el dia, això si que no ho podem evitar.

Arribem a Chengdu després d’una altra peripècia xanet xanet, que aquest cop significa anar des de Xi’an amb el tren lent de 16 hores amb “hard seat class” (seient dur), és a dir: seients quasi de fusta, ni de casualitat reclinables, amb el vagó ha rebentar de gent i els de categoria “standings” (els que van de peu sense seient) lluiten per aconseguir-n’he un i estan a la guait de qualsevol moviment. El tren es mou lent durant tot el recorregut, amb les llums enceses i cada dos per tres hi ha un venedor amb carret que passa entre la multitud per vendre’t noodles, fruits secs i fruita, entre d’altres coses que no identifiquem. Tot això adornat amb el soroll de gent xerrant, menjant pipes i mirant aquests dos guiris que semblen perduts en un vagó on no solen haver-n’hi.

Chengdu
Plaça TianFu, al centre de Chengdu

Continua la lectura de “Visitar Chengdu i deixar els pandes tranquils!”