La nostra ruta per Filipines; Visayas Centrals

En realitat no havíem planificat gaire l’estada a Filipines, teníem al cap imatges de platges verges d’aigua turquesa, sorra blanca, i poca cosa més. Amb visat d’un mes ens vam centrar en una sola zona, les Visayas Centrals, ja que la seva geografia fa que sigui un país difícil per moure’s i els medis de transport es vagin solapant de mala manera i sense control. L’arribada no va ser la millor, veníem de Tailàndia, el nostre paradís particular, i Filipines no es va mostrar tan amable amb nosaltres, com a mínim en la nostra arribada. Però poc a poc vam descobrir un país preciós, fascinant, molt verge, amb poc turisme i amb gent local encantadora, alegre, simpàtica i sobretot amant de la festa i dels karaokes! La vida no ha estat fàcil per la població filipina i ells ho afronten amb molt d’humor i entusiasme, al seu ritme de illa tropical de “¿que prisa hay?”, sent una barreja d’estil asiàtic i indi en les seves maneres i formes. Una població molt creient, cristiana, amant del bàsquet, del billar, dels cigarretes, del rom barat i de la carn, amb una gran part del seu vocabulari adoptat del castellà i amb un nivell d’anglès molt alt.

gigantes cabugao bangka gigantes

La nostra ruta va començar a Cebu City ben d’hora al matí, després d’un vol amb forces turbulències, tot i que el nostre cansament acumulat va fer que ens n’adonéssim poc. De Cebu City ens vam moure ràpidament i vam passar a l’illa de Panglao, concretament a Alona Beach. Aquí el temps no ens va acompanyar i l’ambient tampoc, així que vam decidir conèixer el poble d’Anda, a la veïna illa de Bohol, on gaudiríem de la seva gent, autenticitat, platges, coves, de la cuina del Pol i del bon temps! La tercera parada va ser Siquijor, l’illa encantada on ens vam amagar uns dies per les festes de Setmana Santa i on descobriríem tots els paratges que amaga a ritme de moto. Vam acabar la Setmana Santa a Apo Island, on passarem els dies en remull gaudint del corall i sobretot de les seves tortugues, això si, esquivant coreans maldestres. Tornarem a l’illa de Cebú on vam parar un dia sencer a Moalboal, on vam nedar entre bancs de sardines espectaculars. La sisena parada a Filipines la vam fer a Malapascua, l’illeta que ens ha enamorat amb les seves platges, les seves aigües i el somriure de la gran quantitat de nens que hi ha. Amb molta pena la vam abandonar per arribar després d’un viatge “mig a la deriva”, a Bantayan, que vam recorre amb la moto i on vam enyorar molt Malapascua. Després del pitjor boat de la nostra vida vam fer parada a Gigantes Islands, desconnectant del món, veiem muntanyes d’scalops, pujant a un far per veure una posta de sol impressionant i fent el nostre únic island hopping filipí. Acabem el nostre mes a Filipines amb un trajecte de dia i mig, fent nit improvisada a casa d’unes missioneres súper agradables, per arribar a Cebu, la capital de les Visayes on ens acomiadem del país menjant el millor croissant de tot el viatge.

Altres posts d’interès