La Guia de Filipines Xanet Xanet

La República de Filipines està formada per un total de 7107 illes amb una extensió d’uns 300000 km2. Aquest arxipèlag està dividit en tres grans grups, que són Luzon (que conté la capital, Manila), Visayas i Mindanao.

Demogràficament el país està superpoblat, amb una taxa de natalitat de les més altes d’Àsia i del món. La mitjana d’edat de la seva població és inferior a 30 anys i part de la culpa la té el gran poder de l’església catòlica, que no ha donat suport per controlar la natalitat a base de planificació familiar i educació sexual.

El país es troba al cinturó de tifons del Pacífic occidental i és castigat per una mitjana de dinou cada any. Filipines no té un clima senzill entre pluges abundants, tifons, terratrèmols… per aquest motiu els filipins es prenen la vida amb calma, sense estrès i amb un somriure, tenint sempre al cap la frase “el que hagi de ser serà”.

La seva història tampoc ha estat fàcil i ha ajudat en aquest pensament. Abans que els europeus arribessin a l’illa, els habitants ja mantenien relacions comercials amb Indonèsia i Xina. El primer europeu que va arribar a Filipines va ser Fernão de Magalhães. A Cebu va començar la colonització espanyola (1565–1898). Els Estats Units (1898–1946) van ajudar a Filipines a ser lliures d’Espanya però per colonitzar el país ells. Al 1946, per fi, Filipines va ser lliure. Per aquest motiu trobem al mig de Àsia un país molt occidentalitzat, amb moltes paraules espanyoles en el seu idioma i amb una immensitat de pistes de bàsquet per tot arreu. La música que escolten (i canten! que són addictes al karaoke) és molt americana i l’anglès és idioma oficial juntament amb el filipí.

Com fer el Visat a Filipines

30 dies sense visa

Si vols vindre de Vacances a Filipines estas de sort, ja que no et fa falta cap tipus de visat si entres per 30 dies o menys, només necessites tindre el passaport amb una validesa mínima de 6 mesos des de la data d’entrada al país i un bitllet de sortida de Filipines, i ja n’hi ha prou, sent completament GRATUÏT. A més si surts del país i tornes a entrar el marcador es torna a posar a zero i es torna a començar amb 30 dies més. Lo dolent és que a Filipines no hi ha fronteres terrestres, així que només hi ha l’opció d’entrar i sortir per via aèria i fa que el viatge surti un pèl més car. Els ciutadans del països que surten aquí són els que poden gaudir d’aquests avantatges. 

La nostra ruta per Filipines; Visayas Centrals

En realitat no havíem planificat gaire l’estada a Filipines, teníem al cap imatges de platges verges d’aigua turquesa, sorra blanca, i poca cosa més. Amb visat d’un mes ens vam centrar en una sola zona, les Visayas Centrals, ja que la seva geografia fa que sigui un país difícil per moure’s i els medis de transport es vagin solapant de mala manera i sense control. L’arribada no va ser la millor, veníem de Tailàndia, el nostre paradís particular, i Filipines no es va mostrar tan amable amb nosaltres, com a mínim en la nostra arribada. Però poc a poc vam descobrir un país preciós, fascinant, molt verge, amb poc turisme i amb gent local encantadora, alegre, simpàtica i sobretot amant de la festa i dels karaokes! La vida no ha estat fàcil per la població filipina i ells ho afronten amb molt d’humor i entusiasme, al seu ritme de illa tropical de “¿que prisa hay?”, sent una barreja d’estil asiàtic i indi en les seves maneres i formes. Una població molt creient, cristiana, amant del bàsquet, del billar, dels cigarretes, del rom barat i de la carn, amb una gran part del seu vocabulari adoptat del castellà i amb un nivell d’anglès molt alt.

La nostra ruta va començar a Cebu City ben d’hora al matí, després d’un vol amb forces turbulències, tot i que el nostre cansament acumulat va fer que ens n’adonéssim poc. De Cebu City ens vam moure ràpidament i vam passar a l’illa de Panglao, concretament a Alona Beach. Aquí el temps no ens va acompanyar i l’ambient tampoc, així que vam decidir conèixer el poble d’Anda, a la veïna illa de Bohol, on gaudiríem de la seva gent, autenticitat, platges, coves, de la cuina del Pol i del bon temps! La tercera parada va ser Siquijor, l’illa encantada on ens vam amagar uns dies per les festes de Setmana Santa i on descobriríem tots els paratges que amaga a ritme de moto. Vam acabar la Setmana Santa a Apo Island, on passarem els dies en remull gaudint del corall i sobretot de les seves tortugues, això si, esquivant coreans maldestres. Tornarem a l’illa de Cebú on vam parar un dia sencer a Moalboal, on vam nedar entre bancs de sardines espectaculars. La sisena parada a Filipines la vam fer a Malapascua, l’illeta que ens ha enamorat amb les seves platges, les seves aigües i el somriure de la gran quantitat de nens que hi ha. Amb molta pena la vam abandonar per arribar després d’un viatge “mig a la deriva”, a Bantayan, que vam recorre amb la moto i on vam enyorar molt Malapascua. Després del pitjor boat de la nostra vida vam fer parada a Gigantes Islands, desconnectant del món, veiem muntanyes d’scalops, pujant a un far per veure una posta de sol impressionant i fent el nostre únic island hopping filipí. Acabem el nostre mes a Filipines amb un trajecte de dia i mig, fent nit improvisada a casa d’unes missioneres súper agradables, per arribar a Cebu, la capital de les Visayes on ens acomiadem del país menjant el millor croissant de tot el viatge.

• Primera parada a Filipines, Bohol
• Siquijor, el millor lloc on amagar-te per Setmana Santa
• Apo Island, la illa de les tortugues
• Entre sardines a Moalboal
• El paradís es diu Malapascua!
• La nens se’ns fa gran a Bantayan
• Gigantes Island, les grans desconegudes
• Gigantes Island Hopping
• Cebu City

Altres posts d’interès

• Surrealista arribada a Larena, Siquijor
• Ferry a la deriva, Hagnaya
• Com fer el Visat a Filipines
• Moure’s per Filipines és fàcil si saps com (pròximament)

Cebu City

És la segona ciutat més important de Filipines després de Manila, sent un centre universitari, mercantil i econòmic clau. És la capital de les Visayas, té un aeroport i port internacionals i si viatges per aquesta zona hi passaràs algun dia si o si.

El 16 de març del 1521, una expedició de Magallanes va arribar a la ciutat, va plantar una creu i va demanar convertir als natius a la fe cristiana. El rajá de Cebu, Humabon, va demanar ajuda a Magallanes per sotmetre a la illa veïna de Mactan (on actualment hi ha l’aeroport de Cebu), amb la qual estava en disputa amb Lapu-Lapu, el seu cap. Magallanes i va anar amb la tripulació però no va guanyar, i allí el Lapu-Lapu el va assassinar. La tropa va marxar cap a Espanya i van ser els primers homes en donar la volta al món. Quaranta anys més tard Legazpi va desembarcar a l’illa de Cebu amb molts homes amb la intenció de colonitzar Filipines.

Vistes a la plaça de la Indepencencia des del fort de Sant Pedro, Cebu

Gigantes Islands, les grans desconegudes

Arribem a Gigante Island Nord molt més aviat del que ens pensàvem, les combinacions no són gaire fàcils a Filipines entre illes i és millor calcular a l’alça el temps de cada trajecte, per si de cas. Aquesta vegada però els astres s’alineen molt i arribem ràpid, però morts de gana.

Hi ha dos Gigantes, la illa Nord i la illa Sud, aquestes es reconeixen de lluny per l’alçada de les seves respectives muntanyes, pels penya-segats i per l’aigua cristal·lina que les rodeja. Són illes petites les dos però encara ho són més els seus pobles, limitats pel les escasses esplanades on poder construir els habitatges. Al voltant d’aquestes dues illes n’hi ha de moltes altres més petites on només hi ha cases de pescadors i algun habitatge molt aïllat. Algunes d’aquestes compta amb alguna paradisíaca platja encara poc turística per la escassa informació i infraestructures que compte aquest racó de món.

Back-Flip del crac de la colla