La nostra ruta per Índia

Doncs això mateix, després d’estar 2 mesos entre les muntanyes de Nepal, vam decidir baixar cap a Índia per conèixer aquest meravellós país. La temperatura a Nepal començava a disminuir i el nostre esperit nòmada ens va recomanar una millor temperatura i anar cap al sud.

La primera idea del viatge era la d’estar unes tres setmanes voltant pel nord de l’Índia, veure el Taj Mahal, el Rajastan i després seguir cap a Tailàndia, però vam tenir el primer contratemps; el del visat; per entrar per carretera solament és possible amb el visat de tres o sis mesos, no amb l’e-visa. I “no hay mal que por bien no venga”, al tenir visat per tres mesos en comptes d’un, ens vam animar i ens em quedat fins a esgotar-lo.

ruta per india xanet xanet tot el que necessites saber taj mahal

Índia és un país molt gran en tots els sentits, començant per les seves dimensions, seguidament per la seva cultura, la seva història i la seva població. Índia té varies indies a dins depenent de l’estat i la regió; l’Índia del caos i del descontrol, la de les platges paradisíaques, la de la pau i tranquil·litat, la d’al·lucinar amb la gent i el seu dia a dia, però això si, tenen el denominador comú de menjar picant i amb les mans.

Continua la lectura de “La nostra ruta per Índia”

Palolem Paradise Beach, Goa.

Després de més de 3 mesos viatjant; primer per Nepal i ara per l’Índia, el cos ens demana fer un parón i descansar i, molt millor si és en una platja amb palmeres, cocos i bon clima, no?

Arribem a Goa des d’Aurangabat, en autobús, la companyia es Paulo Travels i no negarem que costa una pasta gansa, més del que ens ha costat qualsevol bitllet de tren i de bus durant tot el viatge. És més, quasi podríem dir que ens ha costat com tots els bitllets de bus i tren junts… si ho haguéssim de tornar a fer primer haguéssim anat a Aurangabat abans d’anar a Mumbai i d’allí agafar el tren que va per la costa fins a Goa (recomanem agafar els bitllets amb antelació, però moltaaaaaa antelació ja que vam veure una waitlist brutal un dia tafanejant). Però un cop a Aurangabat, l’opció és aquesta o fer una bogeria de trens, així que el nostre cos crida PLATJAAAA i paguem la pasta. Tot i reservar per anar amb seients al bus (els econòmics), ens assignen un llit i anem en slepper bus durant les 18 horetes de res que dura el trajecte, la veritat és que es viatja molt i molt bé, sobretot sabent que hem pagat menys!!! 

DCIM103GOPRO

Continua la lectura de “Palolem Paradise Beach, Goa.”

Miedo y Asco en Palolem Beach!

Després de 18 hores d’autobús entre Aurangabat i Panjim, més dos busos més d’horeta i algo cada un, arribem a Palolem. Cansats, amb son i amb una calor de mil dimonis caminant per la platja amb les motxilles ens comencen a caure ofertes d’allotjament. La majoria a primera línia de mar, cabanes molt xules però a un preu que nosaltres podríem viatjar 3 dies per Índia tranquil·lament. No amego! Volem habitacions per 300rs, ens diuen que és impossible fins que la trobem. 300 rupies són 4 euros, depenent del canvi, i és un preu molt econòmic inclús pels indis. L’habitació està clar que és una merda, no es pot esperar més per aquest preu; el terra grinyola, les parets són de fullola, la teulada sembla que s’hagi de caure, i ni parlar-n’he d’aigua calenta (tampoc és necessita aquí) però sorprenentment Internet funciona perfectament.

Amb el que no comptàvem era amb els animalons que també habiten l’habitació. Ja ens havíem acostumat als mosquits, dragons, aranyetes algun que altre ratolinet però en aquest moment encara no estàvem preparats per les cuques!, si, si, CUQUES! La primera la vam veure després de dinar, estàvem cansats de tant viatjar i necessitàvem una migdiada, mentre ens posàvem al llit l’Alba va detectar la primera movent-se pel terra; primer avis. Poc després la segona que s’amagava entre la roba però marxa poc després que en Dídac la perseguís. Pensem que deu ser algo normal a la zona i que amb el que val l’habitació dos cuques és el preu que té ser uns ratilles.

Però aquí no sabia acabat la batalla, nosaltres pensàvem que aniríem trobant una que altre i les aniríem convidant a sortir educadament. El propietari de la cabana ens havia dit que el dia següent ens canviaria de cabana, per 100rs més estaríem de lujo i pensàvem que per passar una nit així tampoc passaria res, però lluny de la realitat, el moment culminant va ser a l’hora d’anar a dormir. Entrem amb precaució a la cabana, mirem que no hi hagin cuques al terra ni entre la roba, ho regirem tot i ens decidim anar a dormir fins que AAAAAAIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII l’Alba va fotre un crit i va sortir corrents fins la platja quasi. Que passa? DONS QUE HI HAN CUQUES DINS EL LLIT!!!! les molt cabrones saben escalar. Fins aquí podíem arribar; una cosa es veure’n alguna per terra però dins al llit ja és un altre tema. Anar a dormir amb la perspectiva de que et pot caure una en qualsevol moment ja ens sobrepassa. Truquem al propietari i ens diu que no té habitacions lliures i que no pot fer res. Així que vam fer les motxilles i vam marxar d’aquest antro.

Son les 12 de la nit i ni rastre d’hotels, ni cabanes, ni res per l’estil. Aquí impera l’estil de llogo l’habitació i marxo a casa meva fins l’endemà. Així que per molt que busquem no trobem res… un xavals que estan de festa ens ofereixen la seva habitació, però no acceptem ja que ells també han de dormir, però que majos. Finalment decidim passar la nit a la platja, fa bon clima, no hi ha massa boig per la platja i bàsicament és l’única opció que ens queda. La veritat és que no entrava gens en els nostres plans haver de dormir a la platja a l’Índia però no va ser del tot una mala experiència, si no fos pels gossos que borden a mitja nit i algun que altre transeünt, haguéssim dormit de luxe, però vist com va anar tampoc vam dormir tant malament.