Parlar de Tuk-Tuk o Autorichsaw és parlar de la conducció a Índia sens dubte. No podem entendre el caos que hem viscut per aquest país sense la seva existència i la seva temeritat. Per aquesta raó i per l’estima que li hem agafat hem decidit escriure aquest post, per explicar les nostres aventures dins aquests ciclomotors.
La nostre definició de Tuk-Tuk és: vehicle de tres rodes a motor, que és caracteritza per tenir una cilindrada de 49c i emetre un soroll a llauna que sembla que hagi de petar en qualsevol moment, amb una carcassa que només serveix per protegir del vent al conductor, els altres passen una rasca considerable. Ens va recordar a un videojoc antic que jugàvem, el new parck de petits (bueno, només li recordava al Dídac), en el qual el protagonista era un repartidor de pizzes i havia de portar-les en un temps determinat, esquivant obstacles, cotxes i tot el que se li posava pel mig. La diferència amb el videojoc és que tenies varies vides si xocaves i podies tornar a començar en qualsevol moment, en aquest cas anar amb Tuk-Tuk sembla que tinguis només mitja vida, si xoques no és probable que ho expliquis.