Fins a la punteta de l’Índia, Kanyakumari

Baixant per la costa est arribem a la punteta punteta del tot de l’Índia, on s’ajunten tres mars, el mar d’Aràbia, el mar de Bengala i l’oceà Índic. No sabem on comença un i on acaba l’altre però el que sí sabem és que els tres lluiten per ser els més forts i això ho demostra amb les fortes onades que impacten a la costa, que si et despistes acabes ben xop. Suposem que és zona de vent però vam pillar una tarda bona bona, el fort vent de tramuntana ens ha recordat a l’alt Empordà, que quan bufa fort no pots fer res de res excepte amagar-te del vent.

DCIM103GOPRO

Continua la lectura de “Fins a la punteta de l’Índia, Kanyakumari”

Pondicherry, la ciutat d’Índia amb nom “chic”

El nom de la ciutat ja sona una mica estrany entre els noms típics de ciutats índies, i és molt bonic, molt melodiós, de nivel Maribel. Pondicherry és la capital d’un territori on en el mapa la frontera queda força confusa. Està a la costa est, allà al mig de l’estat enorme de Tamil Nadu, col·locada sense saber ben bé com. Fins al 1954 era colònia francesa, data en la qual va passar a formar part del nou país que era Índia, sent un territori de la unió. No sabem exactament que vol dir i quines diferències hi ha entre un estat o un territori de la unió, solament em descobert que a un territori de la unió no hi ha les taxes de begudes alcohòliques, i que em pres la birra més barata a Índia, 65rs per 660ml d’or líquid, que no és ni un euro! A banda d’aquesta dada, no podem aportar més diferencies, però lo important és lo important…jajaja.

DCIM103GOPRO

Continua la lectura de “Pondicherry, la ciutat d’Índia amb nom “chic””

Mahabalipuram, arribem a la costa est

Just al segon mes del viatge per l’Índia arribem a Mahabalipuram, a l’estat de Tamil Nadu, que està ben bé al sud-est d’aquest enorme país. El motiu d’anar a la costa est és el de poder veure i banyar-nos al mar de bengala, veure el canvi de paisatge i conèixer la seva gent, que ens han comentat que és molt agradable, hospitalària i molt autèntica. El turisme de la zona no els ha fet canviar ni costums ni tradicions, tot i que si que notem que hi ha més francesos de l’habitual.

DCIM103GOPRO

Continua la lectura de “Mahabalipuram, arribem a la costa est”

Fundació Vicente Ferrer, Rural Development Trust

Feia dies que sentíem ha parlar de la fundació Vicenç Ferrer, des d’abans d’entrar a l’Índia ja en sabíem alguna cosa, però cada cop que anàvem baixant cap a sud, ens vam anar trobant més i més gent que ens deia “passareu per la fundació Vicente Ferrer oi?” i nosaltres ens miràvem i dèiem; “doncs no ho sabem segur però ho intentarem”. I així uns quants cops fins que al final vam dir, si tanta gent ens ho diu és per alguna cosa i, cap allà ens dirigim.

img-20170208-wa0001

Continua la lectura de “Fundació Vicente Ferrer, Rural Development Trust”

Climbing Boulder Paradise, Hampi

Arribem a Hampi després d’una estoneta de viatge amb tren i local bus, un viatge curiós on el Dídac va estar batallant amb els indis tot el trajecte per mantenir el seu llit en sleeper class. Cada cop que s’aixecava per alguna cosa algú s’hi assentava per fer fotos al paisatge, dormir o a fer qualsevol cosa. Encara que sembli mentida els seients dels trens estan numerats i fins ara tothom els respectava, però aquest cop i sense saber el motiu els seients estaven molt disputats. L’última va ser que en Dídac dormia i just als seus peus se li va assentar un indi a dormir, de tal manera que els peus de l’altre li quedaven a l’altura del cap… fins aquí hem arribat, l’envia a una altra part i a seguir dormint.

img_20170203_112608

Continua la lectura de “Climbing Boulder Paradise, Hampi”