La nostra ruta per Filipines; Visayas Centrals

En realitat no havíem planificat gaire l’estada a Filipines, teníem al cap imatges de platges verges d’aigua turquesa, sorra blanca, i poca cosa més. Amb visat d’un mes ens vam centrar en una sola zona, les Visayas Centrals, ja que la seva geografia fa que sigui un país difícil per moure’s i els medis de transport es vagin solapant de mala manera i sense control. L’arribada no va ser la millor, veníem de Tailàndia, el nostre paradís particular, i Filipines no es va mostrar tan amable amb nosaltres, com a mínim en la nostra arribada. Però poc a poc vam descobrir un país preciós, fascinant, molt verge, amb poc turisme i amb gent local encantadora, alegre, simpàtica i sobretot amant de la festa i dels karaokes! La vida no ha estat fàcil per la població filipina i ells ho afronten amb molt d’humor i entusiasme, al seu ritme de illa tropical de “¿que prisa hay?”, sent una barreja d’estil asiàtic i indi en les seves maneres i formes. Una població molt creient, cristiana, amant del bàsquet, del billar, dels cigarretes, del rom barat i de la carn, amb una gran part del seu vocabulari adoptat del castellà i amb un nivell d’anglès molt alt.

gigantes cabugao bangka gigantes

La nostra ruta va començar a Cebu City ben d’hora al matí, després d’un vol amb forces turbulències, tot i que el nostre cansament acumulat va fer que ens n’adonéssim poc. De Cebu City ens vam moure ràpidament i vam passar a l’illa de Panglao, concretament a Alona Beach. Aquí el temps no ens va acompanyar i l’ambient tampoc, així que vam decidir conèixer el poble d’Anda, a la veïna illa de Bohol, on gaudiríem de la seva gent, autenticitat, platges, coves, de la cuina del Pol i del bon temps! La tercera parada va ser Siquijor, l’illa encantada on ens vam amagar uns dies per les festes de Setmana Santa i on descobriríem tots els paratges que amaga a ritme de moto. Vam acabar la Setmana Santa a Apo Island, on passarem els dies en remull gaudint del corall i sobretot de les seves tortugues, això si, esquivant coreans maldestres. Tornarem a l’illa de Cebú on vam parar un dia sencer a Moalboal, on vam nedar entre bancs de sardines espectaculars. La sisena parada a Filipines la vam fer a Malapascua, l’illeta que ens ha enamorat amb les seves platges, les seves aigües i el somriure de la gran quantitat de nens que hi ha. Amb molta pena la vam abandonar per arribar després d’un viatge “mig a la deriva”, a Bantayan, que vam recorre amb la moto i on vam enyorar molt Malapascua. Després del pitjor boat de la nostra vida vam fer parada a Gigantes Islands, desconnectant del món, veiem muntanyes d’scalops, pujant a un far per veure una posta de sol impressionant i fent el nostre únic island hopping filipí. Acabem el nostre mes a Filipines amb un trajecte de dia i mig, fent nit improvisada a casa d’unes missioneres súper agradables, per arribar a Cebu, la capital de les Visayes on ens acomiadem del país menjant el millor croissant de tot el viatge.

Altres posts d’interès

El Paradís es diu Malapascua!

I miraculosament aconseguim arribar a Malapascua des de Moalboal en un mateix dia, cosa que dubtàvem. Després de moltes hores de trajecte i després d’agafar dos busos, un moto-taxi, un taxi i una barca arribem a Malapascua, la illa que ens va rebre amb els braços oberts, gràcies al seu ambient, la seva aigua, la seva gent, i el nostre amable Dino, que ens va portar a la nostra caseta-cabana sense haver de pensar gaire res.

Malapascua és una illeta molt petita, de dos quilòmetres i mig de llargada per un quilòmetre d’amplada. Es troba situada al nord-est de l’illa de Cebu, a solament vuit quilòmetres de distància de la costa. Per cert, aquest illa no te cap caixer automàtic, ATM, per tant no us oblideu de portar pampimets en efectiu.

El peculiar nom que té aquesta illa es deu (diuen) al fet que al 25 de desembre de l’any 1520 un grup de mariners espanyols van haver de desembarcar a l’illa degut al mal temps, i hi van haver de passar el Nadal, per aquest motiu li van posar Malapascua. Hi ha versions que diuen que no va ser per Nadal, sinó per Setmana Santa, que en realitat tindria més lògica. Sigui com sigui, no us deixeu enganyar pel seu nom, té tot el que un paradís ha de tenir.

Nens jugant a Langob Beach Malapascua
Nens jugant a Langob Beach

Continua la lectura de “El Paradís es diu Malapascua!”