Arribem a Udaipur després d’unes 13 hores en un sleeper bus atrotinat, que de sleeper no té res de res, ja que aquí no ha dormit ningú i ha estones fotia un fred de nassos. Ens ha recordat als entranyables autobusos de Nepal i les seves precioses carreteres, tot i així aquí no hi han precipicis ni barrancs i estan una mica més asfaltades. Arribem a l’estació i ens està esperant el tuk-tuk driver que ens durà a l’hotel, com que són les 4:45 de la matinada el conductor puja les tarifes i entre el fred i les ganes que tenim d’agafar el llit qualsevol regateja res de res. “Ok man, come on, let’s go!!!” Despertem al de la recepció de l’hotel i ens deixa entrar, i per no deixar-nos esperant a l’entrada ens fa passar a una habitació lliure perquè descansem una estona, molt majo el tiu. A les 10 del matí més o menys ens desperta i ens canvia d’habitació, ara ja podem desfer motxilla i començar a visitar la ciutat màgica i romànticaaaaaa d’Udaipur.
Xanet Xanet .Com 