Holy Nasik!

Arribem en tren des de Mumbai i per no agafar un tuk-tuk, que ens surt molt més car, decidim agafar un local bus que per 17rs persona ens porta fins al barri de Panchavati que és on està la moguda de la ciutat. Aquest cop no tenim cap reserva d’hotel, les ofertes que hem vist per Internet són molt cares i als hotels que hem trucat tampoc ens acaben de convèncer. Així que baixem de l’autobús, en mig d’una ciutat que no coneixem de res i anem buscant. La primera parada la fem en un hotel que per fora ja semblava cutre i per dins no ens defrauda! A més a més comencem a intuir que a Nashik no hi paren gaires guiris, tenim a 4 persones (treballadors i hostes de l’hotel) ensenyant-nos les diferents habitacions més en senyes que en anglès. Decidim buscar una mica més a veure si aquesta ciutat ens ofereix un habitatge millor. La segona parada és la bona, amb un preu raonable i una habitació amb lavabo inclòs que no fan mania. Aquest és nostre!

DCIM103GOPRO

Continua la lectura de “Holy Nasik!”

Màgic Udaipur

Arribem a Udaipur després d’unes 13 hores en un sleeper bus atrotinat, que de sleeper no té res de res, ja que aquí no ha dormit ningú i ha estones fotia un fred de nassos. Ens ha recordat als entranyables autobusos de Nepal i les seves precioses carreteres, tot i així aquí no hi han precipicis ni barrancs i estan una mica més asfaltades. Arribem a l’estació i ens està esperant el tuk-tuk driver que ens durà a l’hotel, com que són les 4:45 de la matinada el conductor puja les tarifes i entre el fred i les ganes que tenim d’agafar el llit qualsevol regateja res de res. “Ok man, come on, let’s go!!!” Despertem al de la recepció de l’hotel i ens deixa entrar, i per no deixar-nos esperant a l’entrada ens fa passar a una habitació lliure perquè descansem una estona, molt majo el tiu. A les 10 del matí més o menys ens desperta i ens canvia d’habitació, ara ja podem desfer motxilla i començar a visitar la ciutat màgica i romànticaaaaaa d’Udaipur.

DCIM102GOPRO

Continua la lectura de “Màgic Udaipur”