Les coves d’Ellora, Aurangabat

Aquest cop hem anat en tren i en second class!! És l’opció més econòmica de viatjar i ja hem descobert el perquè; aquí qui no corre vola! Tot hi tenir els seients numerats tothom està on vol i sobretot, on pot; en un espai per a 6 persones n’hi poden cabre forces més, asseguts, de peu, a banda de les maletes, nens petits, etc… Cada 2 segons hi ha un venedor de te, aigua, llibres, joies, fruites, menjar, patates, fregits, somoses i així un no parar; quina habilitat que tenen per transportar la seva mercaderia entre tanta gent i obstacles. Entre presses i empentes pugem al nostre vagó, això es un campi qui pugui! Ens fem pas fins als nostres seients, que evidentment estan ocupats però “my friend we have a sit” i ens deixen seure, però la majoria viatge de peu o assentat al terra. Si no fos pel nen que teníem davant que no parava de menjava com un porc com si no hi hagués demà, les dues hores i pico de trajecte haguessin sigut relativament tranquil·les, fins que toca baixar a l’estació. I ara com ho fem? Doncs entres empentes i sorry sorry, traiem les maletes d’allà on estaven entaforades i cap a baix sigui dit.

DCIM103GOPRO

Continua la lectura de “Les coves d’Ellora, Aurangabat”