Ruta (de 3 setmanes) per Sri Lanka en Tuk Tuk!

Us presentem en Chilly, el tuk tuk que hem llogat i que serà el nostre company de viatge i aventures en la volta a l’illa de Sri Lanka que durem a terme durant unes 3 setmanes.

DCIM100GOPRO
En Chilly! la nostra “bala” verda

El tuk tuk és el transport més popular de tota Àsia, i podríem dir que a Índia i Sri Lanka és tota una institució. Aquest vehicle és un ciclomotor de 3 rodes amb motor de 50cc, però amb marxes, que utilitzen per a tot, com a taxi, per a transportar tota mena de coses, per fer de paradeta ambulant de menjar, i ara per viatjar-hi nosaltres. Els tuk tuk’s s’han popularitzat molt a Sri Lanka (estan per a tot arreu), i des de no fa molt de temps també entre els turistes, que decideixen llogar-ne un per donar la volta al país al seu aire i amb total llibertat.

Vols saber on llogar un tuk tuk a Sri Lanka? Quins papers necessites? Quant costa? Com és la conducció per el país? Clica l’enllaç que t’hem preparat; “Tot el que necessites saber per llogar un tuk tuk i conduir per Sri Lanka”. (pròximament)

Perquè llogar un tuk tuk a Sri Lanka? La nostra resposta és clarament… i perquè no!?!? Quan vam trepitjar l’Índia, ens vam enamorar d’aquests vehicles tan característics i entranyables, ja sigui per la forma, pel soroll a llauna que fan o pels taxistes que et persegueixen en tot moment perquè contractis els seus serveis. Els tuk tuks ens van fascinar molt, fins i tot vam estar pensant a comprar-ne un (cosa que no va ser possible), així que vam decidir llogar-ne un aquí i provar la sensació de conduir-lo.

Si vol saber com és conduir un tuk tuk per Sri Lanka, quines etapes vam fer i tot el que ens vam trobar, segueix llegint 🙂

DCIM100GOPRO

Primer dia amb en Chilly

La història d’en Chilly i en Dídac va ser d’amor a primera vista. Estàvem buscant un tuk tuk i aquest va ser el primer que ens van ensenyar, la seva carcassa nova i el soroll del motor ens van fer decidir ràpidament, només tenia 1.333km i el preu entrava dins el nostre pressupost, 1.800 rupies al dia. El seu color verd ens va fer decidir el seu nom, Chilly, ja que els xilis joves són d’aquest color.

De totes maneres el nostre primer dia amb el Chilly va ser una mica decebedor, tot indicava que la sort no ens acompanyaria ja que no teníem els papers necessaris per poder obtenir el permís de circulació sirlanques, teniem el carnet de conduir internacional caducat… l’aventura estava assegurada.

Etapa 1: Negombo- Anuradhapura (comença l’aventura)

Aquesta etapa va ser la més llarga de tota la ruta, 177km que vam fer en menys de 6 hores (contant les parades de dinar i la del king coconut). Vam sortir passades les deu del matí de Negombo i vam arribar a Anuradhapura allà les quatre de la tarda; a les quatre i mitja ja teníem lloc per dormir.

Quan ens van entregar en Chilly, en Dídac es va disfressar de tuk tuk driver; samarreta de criquet, sarong, boina i ulleres de sol (no teníem ganes que ens pares la policia a cada control) i cap a l’aventura.

Els primers passos, o més aviat cops de gas, van ser els més complicats, el trànsit a la ciutat és caòtic i intens, i la conducció dels demès temerària, però un cop vam sortir de Negombo el trànsit va disminuir, la carretera va millorar i nosaltres ens vam començar a relaxar i a gaudir del viatge.

L’itinerari escollit va ser per la carretera de la costa, carretera principal que va paral·lela a la platja, fins a la ciutat de Puttalam (uns 90km), on vam trencar a la dreta per la carretera interior A12 direcció a Anuradhapura (80km més), el nostre destí final. Les indicacions són fàcils de seguir, i més amb l’ajuda de maps.me. La carretera està en molt bones condicions, però és avorrida en certs moments; és com anar per una autopista però amb la diferència que el límit de velocitat pels tuk tuks és de 40km/h!!! Així que imaginat fer 177km amb aquesta velocitat. Tot i així, vam veure uns monos creuant la carretera, un ramat de vaques tallant el pas, uns quants autobusos de coloraines intentant que ens esfuméssim de la carretera per poder passar ells… estan bojos. També vam poder fer la nostra primera sessió de fotos amb el Chilly 🙂

Durant el trajecte vam veure controls policials, però no ens van aturar; o estaven entretinguts amb altres cotxes o mirant les musaranyes. A més a més, els controls estaven situats a l’altra banda de la carretera, i no sabíem per què fins a observar que era on hi havia l’ombra! XD

DCIM100GOPRO
Primer dia amb en Chilly i Dídac preparat amb la samarreta de Criket de la selecció de Sri Lanka, Sarong de Birmània i boina i ulleres de sol de camuflatge. Tot apunt 😉
DCIM100GOPRO
Parada tècnica per veure el mar i celebrar el primer dia de conducció per les carreteres de Sri Lanka

Etapa 2: d’Anuradhapura a Sigiriya (passant pel buda d’Avukana)

Ens aixequem tranquil·lament, preparem les coses i a punt de marxar tenim el primer ensurt, en Chilly no vol arrancar!!!!! Provem diverses vegades amb la clau i res, pensem que potser és la bateria o vés a saber… provem amb l’encesa manual i tampoc, fins que al final, i després d’insistir, arranca. Uffff, que bé!!! Ja hem descobert que en Chilly és un mandrós i li costa despertar-se al matí. És estrany però que a uns 25 graus a la nit el motor estigui fred… coses de Sri Lanka.

Sortim d’Anuradhapura per la carretera principal A28 fins a Talawa, un cop allí trenquem a l’esquerra per la B213, més petita que una principal però ben asfaltada, i passat Eppawala, a pocs quilòmetres, trenquem a la dreta per una carretereta més petita que connecta amb el poble de Bulnewa. Un cop a la principal altre cop, trenquem a l’esquerra per la B501 fins al desviament a l’esquerra per anar al Buda d’Avukana.

Al pàrquing d’Avukana hi ha un bar on fer un chai, i li vam demanar al cambrer si ens podia vigilar el tuk tuk amb les coses a dins. La visita no ens va acabar de fer gaire el pes, però va anar bé per fer una parada i veure algun mono “cabroncete” fent de les seves. Seguim.

DCIM100GOPRO
Pàrquing a l’entrada del Buda d’Avukana

Sortim del temple i agafem la B182 direcció al llac Balalu Wewa, i trenquem per la B423 vorejant el llac, que per cert és força bonic. Ens desviem per la carretera B556 fins a Madatugama i allí agafem l’A9, una principal que ens durà quasi a l’entrada de Dambulla, però abans d’arribar-hi trenquem per l’A6 fins que veiem el desviament de Sigiriya.

En total van ser 107km que vam fer en 4 hores (amb parada al temple, dinar a mig camí, sessió de fotos al llac Wewa i parada de coco). El millor de la ruta van ser les carreteretes que passen per pobles petits, on a banda i banda hi ha una densa vegetació, camps d’arròs i llacs; la gent ens saluda cada cop que ens veu.

DCIM100GOPRO
Parada per contemplar les vistes
DCIM100GOPRO
Els Autobusos sempre tenen preferència!!!!

Etapa 3: de Sigiriya a Kandy (passant per Dambulla i oju!, ens atura la poli)

La idea era aixecar-se d’hora per agafar amb ganes la carretera, però la realitat és que acabem marxant tardet. Coses de la vida! Primer el Chilly no vol marxar, necessita que se’l desperti a poc a poc i amb carinyu, després ens adonem que no hem tornat les claus de l’habitació a la guesthouse, així que tornem enrere per tornar-les, a banda de posar benzina i treure diners….i tot a ritme de tuk tuk, 40km/h!

Sortim de Sigiriya fins a trobar la carretera A6 que porta directament a Dambulla, on fem una parada per veure el Temple d’or, on hi ha un buda gegant sobre l’entrada de les Coves de Dambulla. No les visitem perquè venim de Myanmar i de veure moltes coves amb milers de budes a dins en totes les postures, formes i colors possibles, ho assegurem.

DCIM100GOPRO
Entrada a les coves de Dambulla

Sortint de Dambulla vam agafar la carretera A9 que ens va portar directament a Kandy, el nostre pròxim destí. El trajecte total són 90km que vam fer en 5 hores, amb sorpresa inclosa. La carretera és bona i en alguns moments passa per muntanya, on les vistes i les corbes fan entretingut el viatge. A mig camí, en un avançament a un camió cisterna que anava a 10km/h aprox., ens va parar la policia perquè ens havíem saltat una línia continua per avançar al camió (aquí tothom se salta les línies continues) i ens posa una multa.

La multa consistia a retenir-nos el carnet de conduir mentre amb un resguard anàvem a pagar a l’oficina d’un poble (que vés a saber on era) i després tornar a recollir el carnet. El tema era que aquesta gestió podia trigar uns 14 dies… Al final ho vam arreglar pagant la multa de 1.000 rupies (5€), que aquí és una pasta, però així vam poder continuar sense més. Sort que no es va fixar que el carnet estava caducat, que sinó encara estem allí regatejant.

Un cop passat “el mal rato”, vam fer la parada obligatòria de coco, i pocs quilòmetres més tard vam incorporar una altra parada, el del curd amb mel, quina delícia, i n’hi ha per tot arreu!

Els que ens va agradar menys del viatge va ser la pluja i les retencions en entrar a Kandy, vam estar més de 45 minuts en fer 5km.

DCIM100GOPRO
Parada del Curd

Etapa 4: Kandy – Nuwara Eliya (etapa de forta pujada amb paisatges espectaculars)

Sortim de Kandy a les 11h del matí i ens trobem amb l’embús característic d’aquesta ciutat, el trànsit és dens, i si et despistes, t’avancen tres tuk tuks, un camió i quatre motos… és un “sin vivir”. Sortint de la ciutat agafem la carretera A1 direcció Colombo, fins a l’alçada dels jardins botànics, on ens desviem cap a l’esquerra, direcció Nuwara Eliya, per la carretera A5 que ens portarà fins al mateix poble.

DCIM100GOPRO
Sortint de Kandy

La carretera està ben asfaltada i anem a ritme de creuer sense badar, a 40km/h amb en Chilly a tota màquina. El paisatge va canviant, comencem veient edificis que, a poc a poc, van deixant pas a la densa vegetació, palmeres, camps d’arròs i alguna vaca pasturant, fins al poble de Pussellawa, situat a 900m d’alçada. A partir d’aquí la carretera es fa més estreta i les corbes comencen ha aparèixer, els camps d’arròs canvien a camps de te i les palmeres per alguna cascada.

La carretera va pujant cada cop més, així que obliguem en Chilly a forçar màquines, la quarta marxa ja no la podem fer servir, i entre la segona i la tercera anem pujant xanet xanet entre els 20 i 30km/h (com a molt). La carretera va serpentejant entre les diferents plantacions de te amb varis miradors on parar i observar les vistes, fins a arribar a 1.800m d’alçada, on hi ha el port de muntanya, a tocar del nostre destí.

DCIM100GOPRO
Treballadors recollint el preuat te de Sri Lanka
DCIM100GOPRO
Agafat que venen corbes i fa pujada

A mesura que anem pujant els núvols ens comencen a amenaçar fins que finalment acaba plovent… cosa que fa que la carretera es posi encara més divertida.

DCIM100GOPRO

És el tram de carretera que més ens ha agradat fins al moment, els paisatges, la fresqueta i els camps de te fan que sigui molt emocionant.

En total triguem unes 5 horetes en fer 70 quilòmetres, comptant una llarga parada per dinar, una per fer un coco, i cada dues corbes a fer una foto i observar el paisatge. A més a més, en Chilly no té gaire potència, i en moltes ocasions anava a 20km/h amb la segona marxa i patint de valent.

DCIM100GOPRO
Vistes des d’un mirador

Etapa 5: Nuwara Eliya – Haputale (seguim veient bonics paisatges, camps de te i vies de tren)

Ens aixequem d’hora, anem a fer un Paper Dhosai (sense masala) i ens posem en marxa. Com és habitual al matí en Chilly tarda a despertar-se, però al cap d’una estona s’espavila i comencem a cremar quilòmetres.

Sortim de Nuwara Eliya (1.800m) seguint l’A5, la mateixa carretera que ens hi va portar des de Kandy. La sortida de la ciutat no té complicacions, no hi ha massa trànsit ni controls policials a la vista, a més a més, fa baixada i a en Chilly no cal ni donar-li gas. Les vistes panoràmiques dels primers quilòmetres són espectaculars, es pot veure tota la vall, els camps de te i les muntanyes de fons.

DCIM101GOPRO
Vistes increïbles que ens regala la ruta

La carretera va serpentejant de baixada fins al poble de Keppetipola, situat més al fons de la vall, on ens desviem a la dreta per la B353, carretera més secundària però molt ben asfaltada, i on tornem a pujar, passant per camps de te, miradors i veient les vies del tren en alguna ocasió. Aquesta carretera porta fins a Haputale.

En total vam tardar unes dues hores i poc a fer uns 46km, aquest cop sense fer parades per dinar ni coco, ja que no en vam trobar, això sí, vam fer moltíssimes parades per tirar fotos.

DCIM101GOPRO
La carretera es posa divertida

Etapa 6: Haputale – Ella (que fa baixada)

Sortim d’Haputale, poble situat a 1.400 metres per anar a Ella, situat a 1.000 metres d’altitud, separats per 26 quilòmetres de carretera plena de corbes, amb paisatges de muntanyes i camps de te. El trajecte dura menys d’una hora i no hem tingut cap tipus de complicació. El temps ens ha acompanyat.

DCIM101GOPRO
Vistes des d’Haputale
DCIM101GOPRO
Parada tècnica a la carretera

Etapa 7: Ella – Tangalle (deixem les terres altres per anar a la costa sud)

Sortim d’Ella a les 9 del matí i agafem l’A23, que fa unes quantes corbes de baixada passant per la Rawana Waterfall. A l’altura de Wellaway, creuem el poble i la carretera canvia de nom i passa a ser l’A2, una principal. Es nota que hem baixat d’alçada, ja que comencem a notar la caloreta i el paisatge és de camps d’arròs, llacs i vaques moltes vaques. A partir d’aquí la carretera és força monòtona amb llargues rectes i paisatge similar, el límit de velocitat és de 40km/h i a vegades és desesperant.

DCIM101GOPRO
Sortint d’Ella que fa baixada
DCIM101GOPRO
de visita per la Rawana Waterfall

Aquí és on hem tingut dos ensurts dels bons, quan un cotxe i una van que avançaven en direcció contrària a la nostra ens han, literalment, tirat fora de la carretera, i hem acabat parats entre un clavegueram i els “camicaces” motoritzats. Estan bojos!

Per passar les penúries de la carretera i la conducció boja, el millor que es pot fer és aturar-se a les paradetes de king coconut i les de buffalo curd i degustar els petits plaers de la vida que ofereix aquest país.

DCIM101GOPRO
Parada per fer coco merescut i celebrar la vida…

A partir d’Hambantota la carretera passa a ser de dos carrils, alguns cops de tres, amb una mitjana al mig, semblant a l’eix transversal. Ens va donar la sensació que no passaven gaires tuk tuks per allí i que de cop ens trobaríem algun peatge, però no el vam trobar pas. Vam anar seguint les indicacions de Tangalle i vam arribar sense problemes amb la nostra velocitat de creuer de 40km/h.

En total vam fer els 144km que separen Ella de Tangalle amb 4 hores i mitja, fent algunes parades per menjar, fer fotos i per a buscar un DEA que quasi ens agafa un atac de cor.

DCIM101GOPRO

Etapa 8: Tangalle – Mirissa (recorrent la costa sud amb pluja constant)

Marxem de Tangalle (o més ben dit, la pluja ens fa fora), i posem rumb a Mirissa, on la fama de les seves platges i l’avistament de balenes són al·licients més que suficients per atraure els turistes que passen pel sud de l’illa.

DCIM101GOPRO
Pluja i més pluja, sort que dins el tuk tuk no és nota tant

Sortim de Tangalle i agafem l’A2, carretera principal de la costa que no deixarem fins a Mirissa. La carretera està en molt bon estat i l’única complicació és l’entrada a les ciutats, sempre caòtiques i mogudes. A més a més, durant el camí hi ha alguna parada on val la pena aturar-se i visitar, com el temple de Dikwella, el blow hole, el far de Dondra o el Parevi Duwa.

El trajecte és d’uns 50km que fem en una mica més de dues hores, contant parades vàries.

DCIM101GOPRO
Platges salvatges de la costa sud
DCIM101GOPRO
Visitant el far de Dondra
DCIM101GOPRO
Temples i més temples, aquest amb buda de pedra
DCIM101GOPRO
Ens va recordar al mont saint michel

Etapa 9: Mirissa – Galle (per la carretera de la costa)

Ens despertem a les 7 del matí per poder aprofitar tot el dia, però sentim que continua plovent i decidim seguir fent el ronso fins a les 9, quan l’estómac comença a reclamar el seu roti matutí. Cap a les 10 ens posem en marxa, plovent, però necessitem canviar de zona amb l’esperança de deixar enrere el mal temps.

DCIM101GOPRO
Platges surferes de Mirissa

Agafem l’A2, carretera principal que ressegueix la costa sud fins a quasi arribar a Galle, passant per diverses platges d’aigua blava i transparent, amb un dia clar els colors deuen ser la bomba, i on podem veure molta gent practicant surf, tant per novells com professionals. A les zones on no hi ha platja hem pogut veure algun pescador fent la pesca tradicional de Sri Lanka, pujats a un pal fixe clavat a l’aigua, però la majoria estan buits.

DCIM101GOPRO
Pescadors tradicionals fent veure que pesquen alguna cosa per captar turistes

El pitjor de les ciutats és el trànsit i l’estrès de cotxes, tuk tuks, motos i autobusos que se’ns tiren a sobre sense pietat; sort que anem sense pressa i ens ho prenem amb filosofia.

El recorregut és de 35km i fem en dues hores xanet xanet, fent parades i enganxant un trànsit de collons a l’entrada de Galle.

Etapa 10 Galle – Bentota (en busca de sol i platja)

Ens vam aixecar i continuava plovent. Així que vam decidir seguir per la carretera de la costa, l’A2, fent alguna parada si teníem l’oportunitat i la pluja ens deixava, i si no parava en tot el dia, doncs ja aniríem fent fins a Negombo per retornar el nostre company de viatge.

DCIM101GOPRO
Parada per treure el protector de pluja del Chilly
DCIM101GOPRO
I ja que estem prenem un coco que senta la mar de bé

Vam anar fent xanet xanet amb el tuk tuk tapat fins a les orelles (tanca molt bé), fent alguna parada, fins a arribar a Bentota on ens vam quedar atrapats en una platja llarga i “verge”. A més a més, va parar de ploure i vam poder aprofitar per fer un banyet i veure la posta de sol.

El trajecte va ser de 55km, que vam fer en unes dues horetes i poc, contant les parades del coco, el posar/treure persianes anti-pluja del tuk tuk i fent el tonto en alguna platja.

DCIM101GOPRO
Platges immenses  les del camí a la capital
DCIM101GOPRO
i fins aquí es ha portat el nostre company

Etapa 11: Bentota – Negombo (final de trajecte)

Com era d’esperar, la llei de Murphy es va fer realitat i l’últim dia de la ruta va fotre un sol d’un parell de co….!! Després de 5 dies de pluja constant per tota la costa, ara que ja tornem a Negombo fa bo.

Aquesta etapa és la menys agraïda de tota la ruta (vaja, que és una merdaaaa!), ja que hem de creuar Colombo, la capital, si o si, amb tot el merder que suposa, l’estrès i la conducció temerària dels busos, cotxes i altres tuk tuks que et volen fer fora de la carretera (i del món).

Per arribar a Colombo només hi ha l’opció de l’A2, la carretera de la costa (nosaltres l’hem batejat com a Nacional II). Existeix l’E01 que va per l’interior, però és d’alta velocitat i està prohibida pels tuk tuks; quina llàstima, ja que ens hauríem estalviat passar per la capital.

La carretera va resseguint la costa i va passant per zona de platges, però res a veure amb les del sud, a més a més, es deixen veure poc degut a la quantitat d’edificis que hi ha a banda i banda de la carretera; sembla com una ciutat allargada.

DCIM101GOPRO
Pel centre de Colombo, la capital

A mesura que ens anem apropant a Colombo el trànsit es va intensificant cada vegada més i de manera més caòtica. Busos, camions, tuk tuks, gent amb bici i motos semblen que estiguin organitzats per no deixar-te respirar ni un moment; no sabem com poden conduir tan malament. Sort que en Dídac té paciència, perquè et vénen ganes de cridar ben fort.

DCIM101GOPRO
En mig d’un bon merder de transit

Per fi sortim de Colombo, i el primer que fem és un coco per celebrar-ho, ens ho mereixem! Necessitem descansar una mica de tant estrès. Un cop a punt, seguim tirant per la B152 direcció a Negombo. El paisatge va millorant i la platja es comença a deixa veure, trobem cases molt guapes pel camí i el trànsit disminueix; ja hem passat el pitjor. En total han estat 100 estressants quilòmetres que els hem fet amb unes quatre hores i poc.

Per fi ens plantem a Negombo, on ens acomiadem del Nostre estimat Chilly, que ens ha fet gaudir de Sri Lanka d’una forma especial. Hi tornarem, segur!!! 🙂

DCIM101GOPRO
En acomiadem d’en Chilly des de la platja principal de Negmbo

One thought on “Ruta (de 3 setmanes) per Sri Lanka en Tuk Tuk!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s